Escletxes de transformació davant les injustícies i el racisme

El passat dissabte dia 16 de juliol, a la plaça Cervantes de Lleida es va engegar l’assemblea tot color, un vertader espai de diàleg, debat i denúncia, en què majoritàriament les persones negres (entre unes dos-centes persones potser n‘érem una desena de blanques), van manifestar com s’estan sentint excloses, discriminades i no respectades, i en definitiva, no tractades com a persones, per part de l’ajuntament de Lleida i mitjançant les actuacions dels cossos policials diversos.

Aquestes persones varen expressar el patiment que els comporta sentir que la seva dignitat com a persona és trepitjada a la ciutat de Lleida, pel simple fet de ser negres, i sobretot van expressar el patiment que comporta aquest fet en la seva vessant humana.

Els que han vingut de terres andaluses, algú de Madrid, algú de València, a treballar a Lleida aquest estiu, van manifestar que mai havien viscut el “racisme” que han trobat a la ciutat de Lleida, i que evidentment, no volien pas quedar-s’hi. Molts d’aquests es trobaven amb la situació que havien de dormir al carrer, i que cada dia, a les cinc del matí, la policia els anava a treure del lloc on estaven dormint i els tiraven la documentació als contenidors; “i on volen que anem a les cinc del matí?”, deien.

Una de les persones que va parlar, que portava anys a la ciutat de Lleida vivint, comentava que no volia sortir amb els seus fills al carrer. “Per a què?, per a què vegin com la policia obliga al seu pare a baixar-se els pantalons?”. “El meu fill va a l’escola, i m’agradaria que en un futur fos metge, advocat o policia, però com voldrà ser policia el meu fill? Em dirà: “però pare, tu has vist el que fan els policies als negres?”.

Molts d’ells van reiterar que als seus països està clar que a un blanc se’l tracta amb respecte i dignitat. “Un blanc és intocable”. Què passa doncs a la ciutat de Lleida? “Es pensen que tenim el cap buit?” “Es pensen que no estan maltractant a persones?”. Més d’un va comentar com li havien confiscat el telèfon mòbils pel fet de no portar a sobre la factura de l’aparell; “i com em podré ara comunicar amb la meua família?”. Bé, sense oblidar l’emocionant testimoni d’uns dels companys del noi que va morir d’un atac de cor, després d’una injusta intervenció policial. Segons el testimoni d’aquest noi, la família encara resta a l’espera de què es faci efectiu el compromís de l’alcalde de pagar part del transport del fèretre a la seua ciutat natal.

Tots ells estaven consternats pel tractament que estaven rebent a la ciutat de Lleida, amb escorcolls en qualsevol moment, al mig del carrer, amb absoluta impunitat. La consternació era immensa davant una situació en què se’ls estava criminalitzant a tots ells com a col·lectiu… pel simple fet de ser negres, i a més a més, estaven vivint un absolut abús d’autoritat per part dels cossos policials.

En tot moment l’alternativa que es plantejava era mantenir la calma i respondre amb el respecte i la dignitat que no se’ls estava oferint a ells davant d’aquesta situació. Denunciar les situacions d’irregularitat per part de les actuacions policials, ajudar-se els uns als altres en la denúncia i suport davant aquestes situacions, i sobretot, mantenir l’espai de diàleg i intercanvi entre tots i totes per tal de transcendir aquesta situació d’injustícia, van ser les premisses amb les que es va tancar l’assemblea.

Jo, veïna blanca del casc antic, que puc passejar pel barri sense que trepitgin la meva dignitat com a persona, i jo, veïna blanca del casc antic, que sense haver assistit a l’assemblea, continuaria passejant pel meu barri aliena a tot aquest injust patiment humà. Penso que per sort, tota injustícia comporta respostes que obren escletxes de transformació que ens ofereixen a tots i totes la possibilitat de créixer com a persones i d’ampliar la nostra mirada al món, així que…

Dissabte 23 de juliol, a les 19:00, a la Plaça Cervantes de Lleida.