Encara no saps què fan amb els teus diners? Any nou, banca nova!

Potser vosaltres també somieu amb fugir de la banca convencional aquest 2011. A la Coordinadora d’ONGD i aMS hem fet el salt a la banca ètica, però no en tenim prou: ara et volem animar a tu i a les administracions que gestionen els diners públics a que també feu un saltiró.

Ens prenen tot el que poden a cop de comissions, ho inverteixen en empreses sense ni un bri d’ètica, paguen als seus capitostos sous i pensions supermilionàries i, per acabar-ho d’adobar, quan volen son rescatats pels governs. Davant aquest panorama no sorprèn gota el gran creixement que estan experimentant les finances ètiques, que esdevenen l’alternativa per a molts ciutadans i organitzacions. En canvi, les administracions no acaben de decidir-se a fer-hi el salt.

Deixar de ser espectadors per passar a ser actors

“No esperem que les administracions liderin el procés de canvi a les finances ètiques. El lideratge correspon a la societat. Però és contradictori que administracions com la Generalitat obviïn la presència que té la banca ètica en la societat”. Jordi Marí, director de FETS (Finançament Ètic i Solidari) exigeix als gestors del diner públic que respectin la diversitat d’opcions bancàries expressada per la ciutadania.

Generalitat vs. Banca Ètica

L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha intentat que el finançament del seu pressupost provingués de la banca ètica, una possibilitat a la qual el departament d’Economia i Finances de la Generalitat va tancar la porta de manera contundent. “Les administracions centralitzen els seus diners en un sol banc per tenir així més marge de negociació” explica Enric Faus, Director de Cooperació al Desenvolupament de l’ACCD.

No obstant, aquest organisme ha aconseguit fer alguna passa cap a la banca ètica, petita si es vol, però una passa. Acaba de signar un conveni de prop de 300.000 euros amb FETS que permetrà fer difusió d’aquest tipus de banca i obrirà un fons de 100.000 euros per donar crèdit a ONG de Catalunya en un moment de tancament d’aixeta per part de la banca convencional.

Cal una administració més sensible als interessos de la ciutadania

FETS considera que exemples com el conveni de l’ACCD o la participació activa en banca ètica d’ajuntaments com el de Sabadell, el Prat o Vilanova, van en la direcció adequada, però que cal anar més enllà. “És obvi que ara mateix els bancs ètics o socials no ofereixen prou agilitat operativa perquè les administracions hi puguin fer el salt. No se’ls pot demanar que treballin al cent per cent amb entitats ètiques, però sí que cal exigir que vagin fent petits salts tenint especial sensibilitat cap aquells entorns com la cooperació i la solidaritat, o el cooperativisme, per exemple, més pròxims als principis d’aquest tipus de banca”.

De retruc, la proximitat entre la banca ètica i l’administració permetrà que augmenti la confiança de molts ciutadans cap a aquest tipus de banca, una confiança que sovint surt malparada de la desinformació i la intoxicació que suposen les grans campanyes agressives de captació de clients per part de la banca convencional. “L’administració ha de ser exemple per a la societat, i el fet que el diner públic també es vinculi a la banca ètica contribuirà a augmentar la confiança de la ciutadania cap aquests bancs”. Des de l’Assemblea de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida entenem que la construcció d’una societat més humana i respectuosa amb el planeta passa per una gestió responsable de forma col·lectiva. Si, arribats al final de l’article, us heu engrescat a fer el salt, aquí trobareu diferents opcions de banca ètica a Catalunya. Feliç i transformador 2011!

Un banc ètic o social és aquell que, alhora que fa beneficis per esdevenir sostenible en el temps, finança activitats econòmiques que tinguin un impacte social positiu.

Article d’Oscar Sisteré, tècnic en comunicació de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida, sota llicència Creative Commons.