En perill per defensar els drets humans

L’ONG Human Rights Watch denuncia en un informe la complicada situació que pateixen activistes, organitzacions de drets humans i periodistes a alguns països.

Human Right Watch va presentar el mes passat un informe on es denuncien les dificultats que han d’enfrontar activistes i organitzacions a favor dels drets humans a diferents països del món.

Els atacs, les intimidacions i els xantatges van augmentar l’any passat, sent les autoritats d’alguns països els principals culpables, segons l’ONG. “Els governs estan ficats de ple en una intensa ronda d’atacs a individus, organitzacions i institucions que defensen els drets humans i l’objectiu dels quals és matar el missatger”.

Advocats, periodistes i altres activistes han estat intimidats, detinguts i assassinats. Moltes institucions, tancades, i lleis per tal de restringir la seva activitat, aprovades. No només succeeix a països considerats totalitaris com la Xina o Birmània, sinó també a d’altres amb governs escollits democràticament.

L’exemple més clar és Rússia, que segons HRW encapçala la llista de “governs ficats de ple en una onada d’atacs contra activistes”, sobretot contra aquells que lluiten per la causa txetxena. L’ONG destapa casos com l’assassinat de Natalia Estemirova el passat mes de juliol, una de les investigadores més destacades sobre la situació a la República de Txetxènia; l’assassinat un mes després del matrimoni Dzhabraiolov, que treballava per Save The Generation, una organització que assisteix a nens afectats pel conflicte txetxè; o l’atac a les mares del Daguestan, que busquen els seus fills desapareguts i la seu de les quals va ser incendiada.

A la llista de països “que maten el missatger” també es troben Kènia, Sri Lanka, Malàisia o l‘Índia on, segons HRW, van produïr-se assassinats de defensors dels drets humans durant l’any passat.

A Israel els grups de drets humans han hagunt d’enfrontar-se a una actitut hostil a l’hora de documentar i denunciar els efectes de l’Operació Plom Fos.

D’altra banda, hi ha països tan opressors com Eritrea, Corea del Nord, Turkmenistan i Aràbia Saudita, que directament impossibiliten que ninguna ONG hi operi.

I les denúncies de HRW continuen. A Iran i Uzbekistan s’acorrala i es detenen crítics i activistes. A l’Amèrica Llatina, això es fa a Colòmbia, Veneçuela i Nicaragua. Per la seva banda, el Govern de Cuba “es nega a reconèixer la legitimitat de ninguna organització independent de drets humans”.

Altres països, com Etiòpia i Egipte, s’ajuden d’una legislació extremadament restrictiva per tal de fer gairebé impossible el treball de les ONG.

Per al director de Human Right Watch, Kenneth Roth, els abusos només s’aturaran si “els països que recolzen els drets parlen alt i clar i exigeixen canvis reals als governs que cometen els abusos”.

Reporters sense fronteres
Els resultats de la classificació anual de l’organització Reporters sense Fronteres coincideixen amb l’informe de HRW respecte a la manca de llibertat d’expressió que es pateix a països com l’Iran, Eritrea, Corea del Nord o Turkmenistan, que es troben situats al final de la llista.

L’ONG també ha criticat durament l’actuació d’Israel i, en contraposició, valora la situació d’Estats Units, promoguda per l’“efecte Obama”, que ha guanyat 16 llocs situant-se a la vintena posició.

Els primers de la llista, liderats per Islàndia, són els països nòrdics i Luxemburg.

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.