Saltar al contingut principal
canalsolidari.org | hacesfalta.org | solucionesong.org | voluntariadocorporativo.org
Edició estatal Edició Catalunya

"Em deien que fos tolerant. I a mi em demanen tolerància?"

Per: Redacció el 26/08/09 11:34
Temps estimat de lectura : 5 minuts
  •  

Alina, que va interposar una denúncia per agressió racista contra un vigilant, mostra el camí que segueixen les persones estrangeres a l’Estat espanyol, que segons ONG “està a la cua d’Europa en el combat contra el racisme”.

Comparteix-ho a les xarxes socials

"Em deien que fos tolerant. I a mi em demanen tolerància?"

“Alina, explica’m com va ser”. “Va ser el 31 de juliol. Jo havia anat amb el meu noi a l’estació d’Atocha, de Madrid, a comprar un bitllet de tren a dos quarts de vuit. Li vaig preguntar a un vigilant de seguretat on es compraven els bitllets, mentre el meu noi intentava esbrinar-lo d’altra banda. Em va contestar: ‘Creus que pots venir a aquestes hores a comprar el bitllet?’ Així, molt agressiu. Jo no sabia que tancaven a les vuit i li vaig contestar que venia quan podia i volia. Llavors ell va cridar amb el seu walki-talki i va dir que havia un incident amb una gitana. Jo li vaig cridar que no sóc gitana, que no totes les persones romaneses som gitanes. Llavors ell em va insultar, em va tornar a dir gitana i em va dir que sota la faldilla, que duia llarga, guardava una bomba per col·locar a l’estació”.

“Llavors continua va venir el meu noi i li va dir que no es fiqués amb mi perquè estic embarassada. Ell va contestar que jo seguia sent una terrorista encara que estigués embarassada, que m’havia escoltat dir que anava a posar una bomba. Quan el meu noi li va demanar que s’identifiqués, ens va començar a cridar i a dir que als romanesos i als gitanos romanesos ens anava a fer fora ell mateix d’Espanya… Jo li vaig dir ‘fill de puta’ i ell alçava el braç com si fora a pegar-me. No va voler identificar-se, vam cridar la policia municipal, van parlar amb ell i amb nosaltres, però res més. Tampoc ens van donar el seu nom. Després d’això, li vaig denunciar a la polícia d’Arganzuela, un barri de Madrid, però no van voler atendre la denúncia, em deien que fos tolerant. I a mi em demanen tolerància?”





AI demana a l’Estat espanyol un Pla integral de lluita contra el racisme per evitar actes i actituds racistes, xenòfobes, antisemites i islamòfobes

Amb un accent que assegura no poder suavitzar després de cinc anys a Madrid, però amb frases fermes i clares, Alina explica a una voluntària de SOS Racisme com va viure la primera vegada que algú la insulta per ser d’un altre país. “A mi mai m’havia succeït i ho he passat molt malament. Però tinc la sort de ser jove (té 32 anys) i tenir un ordinador a casa. Si això li hagués passat a la meva mare s’hauria passat una setmana plorant a casa per no valdre res per no ser espanyola sinó romanesa, però res més”.

Alina, en canvi, va acudir a SOS Racisme, va intentar interposar una denúncia en la comissaria d’Arganzuela i va escriure al Defensor del Poble europeu. A SOS Racisme, li donaran suport, l’ajudaran a redactar la denúncia, li posaran en contacte amb el Defensor del Poble, i li assignaran un advocat d’ofici. El Defensor del Poble Europeu també tramitarà la seva reclamació. Ja l’hi han comunicat.

“Potser les denúncies més nombroses que rebem siguin contra policies o vigilants de seguretat, però també contra gent del carrer que es nega a llogar el seu pis a immigrants, per exemple”, explica Elena Vázquez, l’advocada voluntària de SOS Racisme que atén Alina. En aquesta ONG es van rebre, durant 2008, 310 denúncies relacionades amb situacions de racisme o xenofòbia, de les que 80 eren contra cossos de seguretat públics i privats.





Segons AI, les autoritats espanyoles vulneren els drets humans al no garantir la prevenció i investigació de la tortura

Augment de denúncies per abusos i discriminació

A Amnistia Internacional, des d’on també es recullen denúncies que són publicades cada any en informes, asseguren que “en els últims anys hi ha hagut a Espanya un augment de denúncies d’abusos i discriminació contra ciutadans estrangers i membres de minories ètniques com gitanos”. SOS Racisme, així mateix, constata que durant el 2008 es va produir un augment del racisme institucional a Europa cap a persones immigrants i cap al poble gitano, a causa de la Directiva Europea de Retorn, coneguda també com la Directiva de la Vergonya, “a la qual l’ONU i altres organismes internacionals han mostrat el seu rebuig”, expliquen des de l’organització.

El racisme invisible

Quant a l’actuació de policies i vigilants de seguretat, AI denuncia que les autoritats espanyoles “vulneren els drets humans al no garantir la prevenció i la investigació exhaustiva dels actes de tortura i el càstig adequat dels seus perpetradors”.

L’organització explica que per això, l’Estat està “a la cola d’Europa en la lluita contra el racisme y la xenofobia”. L’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (UE), així mateix, situa Espanya entre els cinc estats membres que no recull ni publica dades oficials de denúncies o processos penals sobre racisme; i entre els deu estats que no han ratificat el Conveni Europeu sobre la lluita contra la tracta d‘éssers humans, que va entrar en vigor el 2008. Per això, segons Nacions Unides, Espanya és un dels països europeus amb una major incidència de casos d’explotació sexual a dones i nenes estrangeres.

El projecte Acció contra la Discriminació va publicar un informe el 2008, on analitzava 612 casos de discriminació a Espanya. Va detectar que en “el 80% dels casos no es va presentar cap denúncia i en els quals sí va haver, en cap es va expedir sentència favorable a la víctima”. A més, una investigació de la Universitat de València va analitzar el nombre de casos en els quals, entre l’any 1996 a 2005, Jutjats d’Instrucció, Audiències Provincials, Tribunals Superiors de Justícia i el Tribunal Suprem havien aplicat l’agreujant per motius racistes. El resultat va indicar que únicament en 14 casos es va al·legar discriminació racial i només en sis casos es va aplicar.

Per això, AI ha demanat al Govern espanyol que desenvolupi un pla integral de lluita contra el racisme en els àmbits nacional, autonòmic i local per evitar actituds o actes racistes, xenòfobes, antisemites i islamòfobes en àmbits educatius, laborals o socials. Però per sobre de tot, segons aquesta ONG, seria necessària “una reforma de la llei d’estrangeria que garanteixi l’accés dels immigrants a tots els seus drets humans, independentment de la seva situació administrativa a Espanya, com va dictaminar el Tribunal Constitucional”.

Què puc fer jo?





CanalSolidari.org 2009

La primera foto és de SOS Racisme; la segona d’Anarcxpoll a Flickr.

Comparteix-ho a les xarxes socials

Troba l'article que busques

Per exemple: idees solidàries, subvencions ONG, voluntariat a Haití, etc.

0 comentaris

Ja no s'admeten comentaris. Però no et quedis amb les ganes! Dóna la teva opinió a notícies més recents!

Canalsolidari.org :: Per canviar el món, hi tens molt a dir. Un projecte de Fundació Hazloposible