Els municipis colombians es formen per a la pau a la Universitat de la Resistència

“En aquesta universitat no són importants els títols ni les qualificacions, sinó les accions de resistència civil i de compromís amb les comunitats.” És el punt de partida de la Universitat de la Resistència, que des de fa un mes funciona al municipi colombià de San José, a la regió d’Antioquia. La iniciativa la impulsa la Comunitat de Pau de San José de Apartadó i es proposa crear un “espai de reflexió i organització entre diverses comunitats” que mantenen un paper neutral i treballen per la pau en el context del conflicte armat.

Per a això, durant tot el mes d’agost representants de quinze comunitats han intercanviat experiències i tractat temes relacionats amb la resistència dels seus municipis, des de l’agricultura sostenible per poder alimentar-se sense exposar les seves vides al sortir de les seves comunitats, fins a temes relacionats amb l’educació i la sanitat.

Com expliquen els organitzadors de la Universitat de la Resistència, “volen destruir el nostre procés, els nostres líders, però creativament ens llancem a resistir cívicament, amb fermesa, transparència, des de la veritat, la no impunitat, la justícia i la solidaritat”. L’exemple més clar el donen els mateixos impulsors de la Universitat, la Comunitat de Pau de San José de Apartadó, que des de la seva creació ara fa set anys dóna suport a desplaçats colombians i es nega a col·laborar amb les forces de l’Exèrcit, els paramilitars i les guerrilles de la regió.

Aquesta decisió ha significat “120 assassinats, més de 300 violacions als drets humans i el dret internacional, desapareguts, torturats, dones violades, expropiació de recursos, bloquejos continus i amenaces de mort contra els membres de la comunitat”, explicava fa uns dies un líder camperol de San José al Fòrum Social de les Amèriques, que alertava de la pressió als municipis veïns per part de paramilitars, per aïllar la comunitat de pau.

Negociacions amb les FARC i les Autodefenses

Les pressions que reben els habitants de San José no són fets aïllats en el context colombià; nombroses comunitats de pau del Cauca, el Chocó, Córdoba, Antioquia i Magdalena, entre d’altres, afronten obstacles similars, tot i la presència d’observadors internacionals i les declaracions governamentals que demanen el respecte dels drets humans en aquestes regions.

En aquest context, els paramilitars de les Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC) han anunciat la seva voluntat de desmovilizar durant l’any 2005 els grups del nord i l’est del país, el que significa prop de 19.000 combatents. La proposta ha estat ben acollida, encara que des de diversos sectors recorden que els crims comesos per aquestes forces armades no han de quedar impunes.

D’altra banda, el Govern d‘Álvaro Uribe va anunciar fa uns dies un possible intercanvi de presos guerrillers de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) per persones segrestades. La proposta, però, ha estat rebutjada per les FARC, que la considera poc seriosa i electoralista. “És important recordar que un acord es fa parlant cara a cara i es materialitza per voluntat expressa de les parts”, afirmen des de la guerrilla, que critica el Govern per fer pública la proposta de l’intercanvi humanitari sense acordar prèviament les condicions ni les circumstàncies.

El diàleg amb els paramilitars i les acusacions entre el Govern i les FARC tenen lloc en un moment en què no deixa d’augmentar la pobresa a Colòmbia; de fet, un estudi de la Universitat Nacional revela que 29 milions de persones, més del 60% dels colombians, viuen en situació de pobresa.

Més informació:
A les pàgines web d’Adital i En la lucha
Testimoni del líder camperol colombià al Foro Social de las Amèriques
Recursos sobre Colombia per a periodistes
Canal Solidari-OneWorld 2004