"Els EUA, l’ONU i la UE tenen responsabilitats en les violacions als drets humans d’Israel"

Mairead Corrigan, Premi Nobel de la Pau de 1976, va ser una de les tripulants del vaixell irlandès Rachel Corrie interceptat aquesta setmana per l’exèrcit israelià, només un dies després del brutal atac al vaixell turc Mavi Marmara de la Flota per Gaza. Aquesta entrevista va ser realitzada a Barcelona el passat mes de març, aprofitant la seva assistència al Tribunal Russell sobre Palestina.

Filla del Belfast en conflicte, va aconseguir el Premi Nobel de la Pau l’any 1976 pel seu treball en la defensa dels drets humans. Més tard, ha mantingut el seu compromís amb iniciatives que tradueixen la legalitat internacional en accions ciutadanes directes, com les del Moviment Gaza Lliure portades a terme aquestes setmanes i en moltes altres ocasions anteriorment.

Avui les paraules de l’activista es tornen notícia de nou i ens sonen a amarga esperança i a resistència pacífica. Com deia Gandhi: “Quasi tot el que faig serà insignificant, però és molt important que ho faci”.

Quin balanç fa del seus viatges amb el moviment Gaza Lliure?
Vaig estar a Gaza l’octubre de 2008 amb el vaixell SS Dignity del moviment internacional Gaza Lliure, vàrem portar medicines i joguines per als nens. Em vaig posar molt trista al veure de primera mà la situació que estava vivint la societat de Gaza, un càstig col·lectiu per part del govern d’Israel. Però també em vaig il·lusionar perquè durant aquella setmana vam tenir una reunió a l’església de la Santa Família a Gaza. En una mateixa habitació estaven reunits representants de Hamas, Fatah i tots els altres grups politics, i tots estaven d’acord que volien desbloquejar la situació i enviar representants a Egipte per negociar. L’any 2008 sortírem de Gaza amb el vaixell SS Dignity plens d’esperança, amb la certesa que la societat palestina volia fer les coses d’una altra manera, apostant pel diàleg com a alternativa per solucionar el problema.

Però, malauradament, les setmanes següents Israel va atacar Hamàs a Gaza i les coses van començar a empitjorar molt. L’atac va anar seguit dels 22 dies de bombardejos a la franja de Gaza on van morir 1.300 persones, entre aquestes 200 infants i dones, i també van morir soldats israelians i persones israelianes.

La situació va passar de ser dolenta a pitjor. Al juny de 2009, 21 de nosaltres, del mateix moviment, vam intentar tornar a Gaza amb el vaixell Spirit of Humanity per trobar un pont de comunicació amb la regió. Però, encara en aigües internacionals, el govern d’Israel va interceptar el vaixell i ens va obligar a desplaçar-nos fins al seu territori, on vam esperar una setmana per ser finalment deportats.

Quines similituds pot trobar entre el conflicte d’Irlanda del Nord i el d’Israel i Palestina?
Crec que en totes les situacions de conflicte hi ha similituds i diferències, la qual cosa també es dóna entre en el conflicte d’Israel i el d’Irlanda del Nord. El que vam aprendre del conflicte nord irlandès és que hi havia una situació de conflicte ètnic que no es podia solucionar amb guerrilles, ni paramilitars, ni amb la violació a les lleis internacionals i als drets humans perquè encara empitjorava la situació. La millor manera de resoldre un conflicte és el diàleg, la negociació i l’abandonament de les armes, això és el que vam aprendre a Irlanda del Nord. Durant tot el procés hi va haver dos actors molt destacats, l’IRA i els grups de paramilitars lleialistes, i per resoldre el problema es van asseure tots a negociar, a parlar i escoltar de forma inclusiva i sense excepcions. A Irlanda del Nord es va abordar el conflicte des de totes les seves vessants, jo crec que exactament el mateix s’ha de fer a Israel i Palestina.

Des de fa 10 anys visito la regió cada any i estic convençuda que la pau és possible, hi crec perquè conec molts activistes palestins i israelians que treballen per generar canvis i creuen que l’enteniment algun dia arribarà. I això passarà quan el govern d’Israel opti per la pau com a prioritat i no pas la posició de les terres, que és precisament el que està fent ara: confiscant terres, construint el mur, demolint cases, forçant el setge de Gaza, etc. Ha de parar l’ocupació de Gaza, ha de respectar els tractats internacionals i els drets humans i, a més, ha d’escoltar tots els actors del conflicte, inclòs Hamàs.

En el conflicte nord-irlandès, es va permetre que governs externs, com Irlanda o Regne Unit, fessin de mediadors. D’altra banda, el govern anglès, l’americà i l’irlandès van estar d’acord amb parlar amb “el contrari” i donar espai per escoltar els representants de tots els partits polítics; aquest aspecte també s’hauria de donar al Pròxim Orient. Això mateix penso que ha de passar al Pròxim Orient per aconseguir la pau, i així espero que es resolgui el problema. Crec que els Estats Units, el parlament Europeu i les Nacions Unides haurien d’assumir que tenen responsabilitats en les violacions als drets humans i a la llei internacional per part d’un Estat racista com Israel. Per tant, haurien de forçar a Israel perquè s’assegui a escoltar als palestins i a la societat del Pròxim Orient i resolgui els seus problemes amb els palestins i permeti que el conflicte del Pròxim Orient es resolgui.

Què hem aconseguit com a societat civil després del Tribunal Russell sobre Palestina ?
Crec que les conclusions han sigut molt clares i positives. Hem aconseguit visibilitzar que l’Estat d’Israel està violant els drets humans i moltes lleis i tractats internacionals. També hem vist que la Unió Europea i els seus estats membres tenen responsabilitat en aquesta situació de vulneració dels tractats internacionals i dels drets humans. No es tracta només que condemnin determinades actuacions d’Israel, sinó que, a més, han d’actuar proactivament davant aquestes situacions d’injustícia, no es poden quedar de braços plegats. Això no obstant, encara queden dos sessions del Tribunal –la propera el pròxim més d’octubre a Londres–, i per tant, molta feina a fer.

Per cert, considera que Barack Obama mereixia el Premi Nobel de la Pau?
El president Obama va ser escollit com a Nobel de la Pau per una plataforma social que buscava el canvi i la pau. Tothom està d’acord que la guerra no és el camí perquè genera més pobresa, militarització, exèrcits, etc. El president Obama, com a Premi Nobel, crec i espero que focalitzarà en buscar noves polítiques per part dels EUA per assolir la pau: acabar la guerra a l’Afganistan i a l’Iraq, i fent-ho mitjançant el diàleg. A part de la importància que té aquest reconeixement, tots nosaltres depenem d’ell com a líder mundial i esperem que compleixi amb la responsabilitat que requereix ser el Premi Nobel de la Pau.