Els calfreds que produeix l'Ajuntament de Vic

Em proposo un exercici: llegir els comentaris que deixen els internautes en els articles sobre Vic. Estic espantada.

La vehemència amb què la majoria defensa la decisió de l’Ajuntament d’impedir l’empadronament dels estrangers que no mostrin un visat és irritant. I no només perquè cauen en el joc polític que va proposar el consistori des d’un principi, sinó perquè esgrimeixen arguments carregats més de prejudicis que de raonaments.

Vaig per parts. L’alcalde i el seu equip de govern interpreten a la seva manera l’article 25 de la Llei d’Estrangeria, que determina les condicions en les quals pot entrar un estranger a Espanya: amb passaport visat, amb permís de residència i/o amb autorització de treball. Hi ha altres supòsits, però en termes generals aquests tres són els més comuns.

Diu l’Ajuntament que si un estranger vol empadronar-se a Vic haurà d’acreditar aquesta documentació i annexant, per descomptat, un contracte de lloguer o propietat de l’habitatge on pretén residir. Immigrant sense visat no podrà empadronar-se aquí.

I què té a veure l’empadronament en una localitat amb la situació administrativa de l’estranger? Res. Segons la Llei de Bases de Règim Local “tota persona que visqui a l’Estat espanyol està obligada a inscriure’s en el padró del municipi en què resideixi habitualment”, amb independència de la seva nacionalitat i la seva situació administrativa.

Amb aquest llistat actualitzat, cada municipi estableix les seves prioritats pressupostàries en matèria de serveis socials i garanteix el dret universal a l’educació i a la salut dels seus habitants.

Punt i a part. El control de fronteres és responsabilitat de l’Estat, no dels municipis. Per tant, si un estranger entra de manera il·legal a Espanya li correspondrà al Ministeri de l’Interior indagar la seva situació administrativa i aplicar la llei. Els ajuntaments no tenen competències en aquesta matèria.

D’altra banda: quants nous immigrants estan arribant a Vic? Quina és aquesta onada tan preocupant que anima a prendre aquesta determinació sense precedents? M’atreviria a afirmar que cap. Però ja que de xifres es val l’argumentació, prenc les mateixes que va oferir l’Ajuntament per justificar-se: del 15 de novembre al 15 de desembre de 2009 es van empadronar aquí 127 persones, set de les quals presentaven irregularitats en la seva documentació i finalment van ser quatre les que no van poder identificar-se correctament. ¡Quatre! És a dir el 2% dels famosos “nouvinguts”.

Ara bé, quants estrangers han tornat als seus països d’origen el darrer any per la manca de treball? Segurament molts més que quatre. I tal com em comentava Sandra Basto, de l’Associació de Colombians a Vic: “la gent ja no està il·lusionada en venir a Espanya, ja sap que les coses aquí estan malament i no s’arrisquen a viatjar“. I no s’arrisquen a que els retornin de l’aeroport.

Però continuant amb l’exercici de llegir els comentaris de les notes que circulen a Internet, m’entren calfreds: als internautes no els preocupa tant l’immigrant llatinoamericà o, almenys, no els reconeixen obertament com a amenaça. Parlen de “xinesos”, “moros”, “musulmans” i “negres” amb un to tan insultant que sembla que s’estan organitzant en una neo-croada. Potser la mateixa que la Lliga del Nord està liderant a Itàlia.