El tercer sector vist des de la política, l'empresa i els mitjans de comunicació

Amb la idea de reflexionar sobre el tercer sector, recollir opinions de dins i fora, i oferir una visió plural sobre els seus punts forts i febles, l’Observatori del Tercer Sector (OTS) va engegar des de fa un any i mig una sèrie de debats a Catalunya .

L’any passat, dotze persones del mateix tercer sector van parlar dels temes claus als quals les organitzacions haurien d’enfrontar-se durant els propers tres anys. Aquest any, en canvi, l’OTS ha reunit deu persones alienes al tercer sector, però que mantenen certa relació amb ell, perquè donin la seva visió de les fortaleses i debilitats de les entitats. Resumim les afirmacions de cadascun dels ponents:

Dolors Camats, diputada en el Parlament català per Iniciativa Catalunya-Verds (ICV). Segons Camats, el tercer sector és un molt bon exemple i un punt de referència per a empreses i administracions perquè incorpora en el dia a dia i en el treball de les entitats, els valors que aquestes prediquen. Això, afirma la membre d’ICV, va de la mà de serveis de qualitat i professionals.

No obstant això, hi ha coses a millorar, com per exemple “la gran dependència del finançament públic” ja que “treu independència i capacitat de crítica a les entitats”. Un altre dels reptes és millorar la relació entre el personal contractat per les ONG i els voluntaris.

Carles Grau, director de Microsoft a Catalunya. En els darrers mesos, Microsoft Catalunya ha col·laborat amb la Fundació Catalana de l’ Esplai per formar en noves tecnologies unes 180.000 persones de Barcelona. Aquesta relació, assenyala Carles Grau, ha permès a la seva companyia avançar per crear recursos tecnològics més fàcils d’utilitzar. A aquesta fortalesa sorgida de la relació entre tercer sector i empresa es contraposa una debilitat: la dificultat per obtenir indicadors d’impacte de la tasca de les entitats.

Consol Prats, diputada en el Parlament català pel PSC. Entre els punts forts del tercer sector, Consol Prats destaca els valors de compromís, la militància, la participació cívica i la pluralitat. Es tracta, diu, d’un instrument molt important de la població per influir en la presa de decisions polítiques i d’una eina per arribar allà on no arriba l’Estat.

Tot i això, assenyala la diputada del PSC, el tercer sector “no pot suplir les responsabilitats de les administracions” i ha de posar-se d’acord amb l’Estat per donar una millor resposta als reptes de la societat.

Carina Soler, directora a Catalunya de Morgan Stanley. Com explica la representant de Morgan Stanley, l’empresa ha col·laborat amb ONG com Intermón Oxfam en la creació d’un fons ètic i solidari. Aquesta relació ha fet reflexionar la companyia sobre el tercer sector i la necessitat d’una millor relació amb el món empresarial. Entre les propostes de Soler destaca la d’augmentar la presència de persones vinculades a empreses en els patronats de les organitzacions socials per compartir punts de vista, així com animar les empreses a fomentar el voluntariat entre els seus empleats.

Marcos González, periodista i director de l’editorial Media Responsable. La relació entre les ONG i les empreses és per a Marcos González un dels temes claus a solucionar pel tercer sector. “Les entitats han de ser cada vegada més professionals i per a això poden aprendre de les empreses encara que sense perdre de vista la seva missió”, explica, al mateix temps que adverteix que les ONG també “haurien d’aplicar la responsabilitat social en els seus propis projectes” ja que “moltes vegades prediquen coses que no passen dins les pròpies organitzacions”.

Anna Simó, diputada en el Parlament de Catalunya per ERC. Per a Anna Simó, el treball fet fins al moment pel tercer sector és molt positiu, però és necessari aprofundir en algunes qüestions com la professionalització de les estructures i la creació de xarxes. Entre els reptes, destaca aconseguir independència dels recursos públics, millorar els sistemes d’avaluació del treball realitzat i promoure les entitats de segon nivell per agilitzar la interlocució amb les administracions i oferir serveis a les entitats més petites. Un altre aspecte a millorar, segons Simó, és la necessitat d’un marc clar respecte a la qüestió laboral en el tercer sector.

Luis de Sebastián, catedràtic d’Economia d’Esade. El tercer sector, ha de responsabilitzar-se dels temes socials que haurien de ser atesos per l’Estat? És necessari que les entitats socials participin en l’actual model de mercat o poden crear-ne un altre d’alternatiu? Aquestes són algunes de les preguntes llançades per Luis de Sebastián per reflexionar sobre els límits del tercer sector. Segons el catedràtic, les ONG “no han de ser l’excusa per a la inacció de les administracions públiques” i han de ser capaces de “delimitar el terreny” en espais fronterers on no queda clar si el responsable d’una acció determinada és l’ONG, l’Estat o el sector empresarial .

Victòria Civit, directora tècnica de serveis de Torre Jussana (Ajuntament de Barcelona). Entre les aportacions del tercer sector, Civit destaca la democràcia, la transparència, la cooperació i la responsabilitat compartida. Entre els reptes, augmentar la col·laboració amb l’administració local per fomentar la participació ciutadana i l’associacionisme.

Mercè Conesa, periodista d’El Periódico. Buscar líders ètics que serveixin d’interlocutors amb els mitjans de comunicació. És un dels principals reptes als quals s’enfronten les entitats socials, segons Mercè Conesa. La periodista també ressalta la capacitat del tercer sector per unir-se i organitzar-se.
“El tercer sector està ple de líders però costa molt trobar gent amb carisma. No es tracta de buscar líders perpetus”, afegeix, i posa d’exemple el moviment contra la guerra a l’Irac, “que va saber trobar portaveus acreditats i amb feeling amb els mitjans de comunicació”. En aquest camí, conclou, les entitats han d’aprendre a comunicar millor “perquè els ciutadans coneguin l’esforç tan gran que fa el tercer sector”.

Carlos Campuzano, diputat al Congrés per CiU.
Carlos Campuzano creu que el tercer sector, “globalment, és feble” però viu “temps importants” i ha de resoldre qüestions de rellevància com la dependència econòmica, la precarietat laboral dels seus treballadors, la relació amb les empreses i la incidència en les polítiques socials de l’Estat. En aquest context, les organitzacions de segon nivell haurien d’afermar-se per tenir més capacitat política, afirma el diputat de CIU; Campuzano lamenta el fet de tenir “poques entitats fortes i, les que ho són, tan criticades per la resta”.

Més informació:
Observatori del Tercer Sector


Canal Solidari-OneWorld 2006