El 80% de l'alumnat gitano que comença l'ensenyament secundari no l'acaba

El 80% de les i els alumnes gitanos que comencen l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) abandonen els seus estudis abans de concloure aquesta etapa. A més, la majoria de les nenes deixen el col·legi en el pas de primària a secundària, mentre que els nens ho fan uns cursos més tard.

Aquests són dades d’un estudi titulat “L’accés de l’alumnat gitano a l’ensenyament secundari” (pdf) que publica la Fundació Secretariat Gitano en col·laboració amb els Ministeris d’Educació i Treball i Assumptes Socials.

L’estudi denuncia la falta d’informació en les Administracions sobre la integració escolar d’aquest col·lectiu i recomana una sèrie de pautes i idees per a millorar aquesta situació.

Afirma que s’ha assolit la normalització educativa de la població gitana respecte a l’accés a l’escola, però no en la continuïtat dels estudis “per la manca de referents en les famílies”.

La FSG creu que l‘èxit acadèmic “no hauria de mesurar-se només pel nombre de titulacions”, sinó també pel grau d‘èxit obtingut en aquesta titulació, les expectatives de continuació de la formació i per la motivació.

Dones: amb més motivació i més obstacles

Les alumnes gitanes són les que s’han d’enfrontar a majors obstacles per a entrar a la secundària, encara que les que ho aconsegueixen romanen més cursos que els seus companys. Així, en l‘últim curs de l’ESO el percentatge de noies (63,4%) gairebé dobla al de nois (36,6%).

Respecte als resultats acadèmics, el 32% de les i els alumnes gitanos aprova totes les assignatures, enfront del 58% dels paios. A més, el 68,5% de l’alumnat gitano sent un alt nivell de desmotivació enfront del 47% dels paios.

Els motius pels quals suspenen, segons l’alumnat, són la falta d’esforç i els problemes de comprensió de la matèria i, segons el professorat, els alts índexs d’absentisme i la falta d’hàbits de treball i estudi.

L’estudi apunta que la principal causa de l’escassa de continuïtat en la seva educació és la manca de referents propers en la seva pròpia família o en la comunitat amb formació acadèmica.

“Han patit l’exclusió fins fa poc i per això les famílies gitanes no compten amb el mateix bagatge cultural o formatiu que la majoria de les famílies paies”

Comenta que entre la població gitana, existeixen “pocs models a seguir, a vegades desconeguts tant per a la pròpia comunitat com per als professionals de l’educació, que emmalalteixen d’arguments amb els quals convèncer a les famílies i els joves gitanos de les seves possibilitats”.

Recorda que les seves famílies “han patit les conseqüències de l’exclusió de l’escola fins fa relativament poc”, motiu pel qual “no compten amb el mateix bagatge cultural o formatiu que la majoria de les famílies paies”.

Aquesta raó unida a altres manques de diversos tipus (ocupació estable o habitatge) fa que la població gitana hagi d’afrontar majors dificultats en l’escola, aspecte, entre d’altres, que es relaciona directament amb les causes de l’absentisme i de l’abandonament escolar prematur.


Recomanacions i propostes

El sistema educatiu desenvolupa mesures per pal·liar algunes mancances de l’alumnat, com l’existència de programes de compensatòria o creació de grups de diversificació curricular; però des de la FSG creuen que “aquests esforços es tornen insuficients”.

Creuen que és necessari establir mesures que tinguin en compte la diversitat de nivells dins de cada aula i les especials dificultats d’aprenentatge de determinats alumnes derivades de la seva situació de desavantatge sociocultural.

L’estudi resumeix una sèrie de recomanacions per abordar aquesta realitat. Per exemple, recomana implantar mesures integrals i interdisciplinars, així com mesures preventives en els primers anys d’ensenyament.

Proposen també una formació alternativa per a l’alumnat en situació d’abandonament prematur o sense titulació bàsica i treballar clarament sobre les expectatives de professorat, l’alumnat i la família.

Per a la FSG, és necessari aportar un suport especial a l’alumnat gitano que assoleix èxits acadèmics, ja que així es pot conformar models nous i propers, i atendre les potencialitats de les noies gitanes, que estan manifestant en general major motivació i millors resultats.

La investigació s’ha realitzat durant els darrers dos cursos acadèmics (2004/2005 i 2005/2006) i han participat 800 alumnes espanyols, 407 gitanos i 393 no gitanos, procedents de totes les comunitats autònomes i pertanyents a 118 centres d’educació secundària públics i concertats.

Més informació:

L’accés de l’alumnat gitano a l’ensenyament secundari, arxiu pdf de 24 pàgines

Fundació Secretariat Gitano

Consulta més notícies sobre exclusió social i educació publicades a Canal Solidari

Canal Solidari-OneWorld 2007