e-STAS o no estàs? Activisme digital disposat a millorar el món

Fundació Cibervoluntarios, entitat organitzadora del VI Symposium de les Tecnologies per a l’Acció Social considera que “és fonamental que les persones descobreixin com utilitzar les noves tecnologies com a forma d’empoderament ciutadà” per això repeteix cada any convocatòria, aconseguint sumar més gent i organitzacions en cada ocasió.

Al llarg de dos dies es van presentar diferents i diverses iniciatives desenvolupades per persones, col·lectius socials, ONG, empreses, administracions públiques, universitats, etc., Tot tipus de realitats fruit de la innovació sociotecnològica. I a més, es va fer en un ambient relaxat, en format entrevista o debat i des d’un sofà col·lectiu molt còmode.

Federico Mayor Zaragoza va inaugurar l’apartat de ponències de l’e-STAS 2011 amb una frase que va marcar el ritme de les jornades, “la carta de l’ONU parla de nosaltres els Pobles”, abans només es podia parlar de “nosaltres els Estats” però gràcies a l’acció social hem pogut fer el lema realitat. I d’això precisament es va debatre i reflexionar: innovació per a l’empoderament ciutadà a través de les noves tecnologies.

A la taula d’experiències d’empoderament ciutadà, La revolució a Tunísia i els seus pròxims passos, vam poder escoltar a la joveníssima Tunisian girl, Lina Ben Mhenni, relatant la seva experiència com a ciberactivista a Tunísia, que va començar de forma improvisada a través del seu bloc i arran de les detencions i la censura al seu país a partir de 2008 i que després es va convertir en una de les principals fonts d’informació de la revolució. I també a Slim Amamou, bloguer que va ser detingut durant la revolució tunisiana i nomenat després Secretari de Joventut i Esport. El ciberactivista ens va relatar com les xarxes socials han estat una font d’informació i suport en la revolució tunisiana, posant com a exemple el bloqueig de les pàgines webs de diferents ministeris per part de Anonymous quan el dictador va endurir les repressions al país. Ens quedem amb una frase de Lina Ben Mhenni plena d’esperança i compromís: “La situació política a Tunísia encara no està molt clara però crec que amb els ciberactivistes vigilant i amb el rol dels partits de nova creació, s’aconseguirà una transició pacífica”.

Per la seva banda, Joseba Elola, Smári McCarthy i Raed Jarrar, van estar debatent sobre la llibertat d’informació i expressió de la ciutadania a la xarxa, posant èmfasi en tres eixos: la revolució Wikileaks, la manca de llibertat d’informació a l’Iraq i el model de participació social islandès a través d’internet. Es van posar sobre la taula aspectes com “la necessària defensa d’una xarxa lliure, accessible i democràtica”, les “desigualtats respecte la penetració d’Internet en les diferents societats del món” o l’evidència que “les TIC només tenen sentit com a eina de suport a les mobilitzacions al carrer “. La periodista i bloguera Leila Nachawati i Chris Moya de Spainrevolution.com varen debatre amb un públic molt entregat sobre les revolucions socials del s. XXI i varen abordar els paral·lelismes, salvant les distàncies, entre la plaça Catalunya i la plaça Tahrir. La tertúlia es va allargar fins a convertir-se en Jam Session, on molts i moltes participants van sortir a l’estrada i es van asseure al sofà per presentar les seves iniciatives o compartir inquietuds. Rescatem dos moments bonics, la frase de la twittera Alba Herrero, “el valor afegit d’Internet és ajudar a que gent que no té res a veure entre si, convergeixi en una lluita concreta” i el somriure i tarannà “ciberoptimista” de Zibersanti, enredador de la comunicació a internet.

El segon dia de simposi va estar dedicat a iniciatives d‘èxit a la xarxa relacionades amb la participació social. Destaquem les de dos ciutadans disposats a canviar el món. Un, Cristopher Mikkelsen de Refugees United, fundació creada fa un parell d’anys per ell i el seu germà empesos per un somni que ara dóna suport a més de 41.000 refugiats en la recerca dels seus éssers estimats. En paraules del seu creador: “Certa arrogància i impaciència és necessària per poder desenvolupar un projecte d’aquestes característiques però també el qüestionament constant de la feina que portes a terme”. I és que, si tu no creus en tu mateix com a emprenedor social, qui ho farà? L’altre, Fernando Sapelli, videoblogger i fundador de People of Change. Per desenvolupar el seu projecte, el jove ha recorregut 16 països per documentar audiovisualment el treball d’organitzacions socials que estaven aconseguint marcar la diferència, amb un objectiu: “evitar la cultura de la por que els mitjans de comunicació generalistes han inculcat i donar veu a persones del món que treballen per canvis possibles “.

El plat final ens va deixar sense respiració, la veu en primera persona de Judith Torrea, periodista especialitzada en crims i impunitat del narcotràfic a Ciudad Juàrez i bloguera, Premi Ortega i Gasset 2010 de periodisme digital i Reporters sense Fronteres als Bobs 2011. Torrea ens explicava que el ciberactivisme va néixer en ella per pura necessitat, “per poder contar les històries que una ha de d’explicar, perquè si no les expliques et fas còmplice de genocidis com l’anomenada lluita contra el narcotràfic a Mèxic i Ciutat Juàrez”.

Acabem aquesta crònica amb una reflexió de Francisco Pizarro, Director de Desenvolupament de Negoci del Parc Científic i Tecnològic de Extremadura i participant també a l’acte: “Què passaria si tothom tingués la certesa de què fer el bé sempre guanya sobre el mal?” Si ho apliquem al món de les noves tecnologies, la reflexió es converteix en sana provocació.