Dones sense llar: de la invisibilitat a la justícia social
I què puc fer jo?
Arrels Fundació t’ofereix moltes i diveres oportunitats per fer-hi un voluntariat: de carrer, del Centre Obert, de gestió, d’informàtica… Apunta-t’hi!
En pots buscar més a hacesfalta.org, com aquesta de Solidaris per al Desenvolupament. També pots fer una cerca d’ONG que treballin amb persones sense llar al nostre Directori i posar-t’hi en contacte!
El 12,3% de les persones sense llar a Barcelona són dones. El percentatge sembla petit però amaga una realitat particular i invisible. Les dones sense llar estan en una situació de major desprotecció i vulnerabilitat i presenten una incidència de malaltia mental més elevada que els homes.
Les dones sense llar a Barcelona, en xifres
1. El 12,3% de les persones sense llar a Barcelona són dones. A l’Estat espanyol, l’Institut Nacional d’Estadística parlava del 17,3% al 2005.
2. Tot i haver menys dones en situació de sense llar, les que arriben a la xarxa d’atenció de sense sostre tenen una salut física i mental pitjor que els homes.
3. Més de la meitat tenen entre 31 i 50 anys. El 21% entre 51 i 60, i el 10% entre 18 i 30 anys, segons les dades del recent informe ‘Les persones en situació de sense llar a Barcelona: perfils, estat de salut i atenció sanitària’.
4. Percentualment, hi ha més dones que homes allotjades a la xarxa de centres o residències per a gent sense llar.
5. La mitjana de temps al carrer, en general, és de 2 anys. El 69,3% de les dones porten més d’un any al carrer; el 30,4% porta menys de 6 mesos.
6. Pèrdua de recursos, maltractaments, malalties mentals, addiccions… són les causes de l’arribada de les dones al carrer.
7. Moltes de les persones sense llar pateixen una malaltia mental. L’any passat, l‘únic equip de psiquiatres de carrer a Barcelona va atendre 205 persones, el 23% dones. En general, les dones presenten els casos més greus.
8. La majoria dels recursos existents a Barcelona per a persones sense llar s’adrecen tant a homes com dones. Segons la cap de servei del programa de persones vulnerables de l’Ajuntament de Barcelona, Carme Fortea, tot i haver alguns recursos específics, la tendència és oferir equipaments generals amb activitats concretes que incorporen la perspectiva de gènere.
Històries de dones sense llar
A més de mirar el vídeo, pots llegir els testimonis de Carmen, Diomar, Arabia, Angie i Gloria.
També pots conèixer les opinions dels professionals en atenció a persones sense sostre.
Notícies relacionades
L'homosexualitat a l’Índia comença a sortir de l’armari
Per: Ferran Ramírez/ CanalSolidari.org el 06/02/10 12:51
0 comentaris
Ja no s'admeten comentaris. Però no et quedis amb les ganes! Dóna la teva opinió a notícies més recents!









