Dones invisibles als mitjans: com aconseguim que hi apareguin?

Des dels anys 70, xarxes de periodistes de tot el món articulen estratègies per assolir la igualtat de gènere i una representació equilibrada de dones i homes als mitjans de comunicació. Et parlem d’algunes d’aquestes experiències.

Si un marcià (o marciana) baixés a la Terra i recorregués als mitjans de comunicació per veure com funciona el món, trobaria un panorama en què les dones estan bàsicament absents i, si apareixen, ho fan com a víctimes, esposes o mares d’algú o objectes de desig. Aquesta metàfora, emprada per l’experta en gènere i comunicació Pilar López Díaz, il·lustra la representació desigual de gènere als mitjans.

Des dels anys ‘70, les periodistes feministes s’han articulat en xarxes i han creat mitjans propis que potencien la igualtat i equitat de gènere a les seves estructures, rutines de producció i mitjans. Sara Lovera, periodista mexicana i fundadora de les primeres agències de notícies amb visió de gènere, explica que la Xarxa de Comunicació Alternativa de la Dona Fempress, nascuda el 1981, fou una de les primeres a capacitar periodistes i introduir continguts amb perspectiva de gènere als mitjans convencionals. La seva revista Mujer, “impresa en fulls de paper de ceba”, es distribuïa per tot l’Amèrica Llatina. Creu que està bé que el moviment feminista tingui “els seus propis mitjans, però si el seu interès és arribar a totes les dones, cal arribar als que elles llegeixen”. Amb aquesta filosofia, el Centre de Comunicació i Informació de la Dona (CIMAC) de Mèxic ha generat aliances amb l’agència Notimex, la revista Proceso, que distribueix les seves notes arreu del país, i fins i tot el diari El Sol, de marcada tendència dretana.

La Plataforma de Beijing
Una altra aposta estratègica ha estat “fer lobby” en les conferències de Nacions Unides sobre la Dona, des de la de Mèxic el 1975. La Plataforma d’Acció de Beijing (1995) pretén augmentar la participació de les dones als mitjans, formar periodistes en matèria de gènere i aconseguir una major regulació de continguts.

El Projecte de Monitoreig Global de Mitjans, un estudi creat a partir de Beijing per avaluar la representació de gènere, constata una minsa millora en aquest àmbit. Si el 1995 només apareixien dones al 17% de notícies, avui en protagonitzen el 24%.