Districte 9: no és una altra peli de marcians

L’argument és senzill: imagina’t que una enorme nau extraterrestre aterra en el nostre planeta per error, enmig de Sud-àfrica. Els alienígenes, són refugiats, els últims sobrevivents del seu planeta d’origen, i demostren una actitud totalment pacífica i intencions de voler marxar. No obstant això acaben aïllats durant més de dues dècades en una espècie de zona restringida amb condicions pèssimes, l’anomenat Districte 9. Els humans prenem el control sobre ells i a causa de diversos interessos científics, econòmics i polítics no deixem que se’n vagin.

Aquí comença tota una història de manipulació i secretismes per posar la humanitat sencera en contra d’aquests alienígenes, i així no danyar la imatge política i els seus interessos.

Cal temps després de veure-la, cal pensar-la i trigues a dormir després de veure Districte 9. I és que aquesta pel·lícula no és només una reflexió sobre el racisme, també sobre la immigració, i sobre com la guerra no està allà fora perquè sempre és dins de nosaltres mateixos.

Alguns diuen que ja s’ha convertit en un clàssic, d’altres crítiques diuen que fluixeja en la segona meitat. Per a uns altres el canvi de l’estil de documental a una narració més convencional és una exigència de la narració molt encertada i per alguns és una gran errada.

Moltes persones que l’han vist coincideixen que és ciència ficció d’alt nivell, de tan alt nivell que el missatge transcendeix el gènere. Unes altres diuen que de ciència ficció res. La realitat dels camps de refugiats i els moviments poblacionals per raons de guerra, econòmics o racials, no és ciència ni ficció, i que si ens fixem podem veure Christophers per tot arreu.

El film està ple de referències a l’apartheid, als refugiats de Zimbabwe, als guettos, i a l’actitud de les transnacionals, i tot això sense deixar de ser una impressionant història d’aventures que convida a reflexionar i a somiar el que és bàsicament la definició d’una bona història. Per cert: Impagable l‘últim pla.

CanalSolidari.org, 2009.
T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.