Deute extern: Com està el món deu anys després de la consulta popular?

El passat 12 de març es van complir 10 anys que més d’un milió de persones de l’Estat espanyol varen votar a favor de l’abolició del Deute Extern que l’Estat espanyol reclama als països empobrits, en una Consulta Social, que va ser tota una experiència en majúscules de democràcia participativa.

El passat 12 de març es varen complir 10 anys que més d’un milió de persones de l’Estat espanyol es varen pronunciar a favor de l’abolició del Deute Extern que l’Estat espanyol reclama als països empobrits, en una Consulta Social, sense precedents, que va ser tota una experiència en majúscules de democràcia participativa. Deu anys després el Govern espanyol no només no ha abolit el deute sinó que continua exigint-ne el seu pagament, tot i les evidències d’il·legitimitat del seu origen.

En el marc internacional, malauradament les coses no estan molt millor. Segons el Banc Mundial el servei del deute extern (pagament d’interessos més retorn de capital) que els països empobrits varen transferir l’any 2008 als seus creditors va suposar cinc vegades el que els països del Nord els varen transferir, en concepte d’Ajuda Oficial al Desenvolupament. Segons la mateixa font, tot i que des de l’any 2000 els creditors internacionals ja han cobrat 4 bilions de dòlars dels països empobrits, des d’aleshores el seu deute extern ha passat de 2 bilions de dòlars el 2000, a 3,6 bilions el 2008. Això és així pel mecanisme viciós que fa que els països del Sud s’hagin d’endeutar novament per poder fer front, ni que sigui, del pagament dels interessos del deute originari. D’aquesta manera, el deute extern, per més que es pagui, creix tal com si fos una bola de neu. Aquest exemple ens fa prendre consciència que les desigualtats econòmiques, polítiques i socials existents entre els països enriquits i els empobrits es fan cada dia més grans i més evidents, a l’igual que passa en el si de les societats del centre del sistema econòmic. Això és degut al fet que l’actual procés de globalització econòmica intensifica aquestes desigualtats.

En aquest sentit, per fer una bona anàlisi del per què els països del Sud no surten del cercle de la pobresa, així com per diagnosticar amb encert quines són les polítiques que caldria dur a terme per aconseguir-ho, seria necessari considerar els instruments i els responsables que actuen en sentit contrari al desitjat amb una bona política de cooperació. Entre aquests caldria identificar acords comercials, en què l’ajuda financera apareix lligada a interessos comercials del donant; la contribució a les institucions financeres multilaterals, mitjançant les quals s’apliquen severs plans d’ajustament estructural i desregulacions financeres, fiscals, socials i ambientals als països del Sud; la responsabilitat ambiental transnacional i els seus impactes sobre les poblacions on treballen; el control migratori; els paradisos financers; el secretisme bancari o la venda d’armes, entre molts d’altres…

Per tot això, deu anys més tard continuem exigint l’abolició del deute, com un primer pas per reconstruir un ordre econòmic mundial, en què les persones, aquest cop sí, estiguin per davant dels interessos financers i comercials del tot lucratius.

Dani Gómez-Olivé, Observatori del Deute en la Globalització.