Davant la fosa comuna més gran d’Amèrica Llatina: on és la justícia?

El passat 22 de juliol se celebrà una Audiència pública en el municipi de La Macarena a Colòmbia, que alberga la fosa comuna més gran d’Amèrica Llatina, en la que s’ha certificat l’existència de prop de 2.000 cossos humans sense identificar.

A finals del 2009, es va donar a conèixer públicament l’existència de la fosa comuna de La Macarena, arran de la visita al departament d’una delegació de sindicalistes i parlamentaris britànics. En el mes d’abril, la Procuradoria General de Colòmbia va certificar l’existència de prop de 2.000 cossos humans sense identificar i va advertir de la necessitat de cercar ajut internacional per a estudiar la que, a partir d’aquell moment, es va convertir en la fosa comuna més gran d’Amèrica Llatina.

El municipi de La Macarena es troba en el centre de Colòmbia, en la regió de l’Ariari, al sud del departament del Meta, i va ser una de les zones desmilitaritzades per al procés de pau que es va dur a terme entre el Govern colombià i les FARC-EP a partir de 1999. Quan, l’any 2002, es va trencar el diàleg, l’Exèrcit colombià va iniciar una ofensiva per a recuperar territoris ocupats per la guerrilla; ofensiva que va prendre un major impuls amb l’arribada d’Álvaro Uribe a la presidència.

A més, a partir de l’any 2006 s’ha desenvolupat l’anomenat Plan de Consolidación Integral de la Macarena que, amb l’acció de l’exèrcit, ha esborrat tot paper de les institucions civils de l’Estat a la regió. Però al marge dels objectius militars, les comunitats camperoles del Meta també denuncien que les accions de l’Exèrcit volen desplaçar-los a altres zones per a possibilitar a empreses transnacionals l’explotació econòmica dels seus recursos naturals.

En els darrers anys, la vulneració dels Drets Humans és constant i no s’ha aplicat el principi de distinció entre combatent i població civil, un dels pilars del Dret Internacional Humanitari, establert en l’artícle 48 del I Protocol addicional als Convenis de Ginebra. Fins i tot abans del descobriment de la fosa comuna de La Macarena, diverses veus ja havien denunciat aquesta situació, especialment els nombrosos casos d’execucions extrajudicials i falsos positius (assassinat de civils que després l’exèrcit, manipulant el lloc i sense l’assistència de personal especialitzar i legalment autoritzat, fa passar com a guerrillers abatuts en combat). Els casos de falsos positius s’han incrementat des que el 17 de novembre de 2005 el Govern colombià va aprovar una directiva que estableix recompenses per abatre guerrillers.

Entre les veus esmentades es troba la de Philip Alston, Relator Especial de Nacions Unides per a les execucions extrajudicials, qui va afirmar que els falsos positius són un “assassinat a sang freda i premeditat de civils innocents, amb finalitats de benefici”. Navi Pilay, Alta Comissionada per als Drets Humans de les Nacions Unides, va acusar l’Exèrcit Colombià de realitzar “sistemàtiques i extenses” execucions extrajudicials i va afegir que per la quantitat d’assassinats podia constituir un “crim contra la humanitat”.

En aquest marc, s’ha impulsat la mobilització internacional del 22 de juliol, en la que van participar familiars de les víctimes, advocats, població camperola amenaçada pel conflicte armat a la regió, congressistes i senadors colombians, així com una àmplia delegació internacional formada per europarlamentaris, personalitats del món de la cultura, sindicalistes, defensors i defensores dels drets humans… de tot Europa. Entre les persones assistents hi va ser Xavier Badia, director de l’ Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, i Ceferino Alonso, vicepresident de l’ Associació Catalana per la Pau, organització compromesa en la defensa dels Drets Humans a Colòmbia i la solució negociada al conflicte armat.

Així se celebra l’Audiència pública, que està presidida per les senadores Piedad Córdoba i Gloria Inés Ramírez, membres de la Comisión de Paz y Acuerdo Humanitario del Senat de Colòmbia, i que escolta els testimonis de la població camperola i els familiars de víctimes d’execucions extrajudicials, desaparicions forçades, falsos positius, etc.
En el mateix context, dues organitzacions socials colombianes, el Colectivo Orlando Fals Borda i el Banco de Datos de Derechos Humanis del Cinep, amb anys de treball a la regió, donaran a conèixer l’execució extrajudicial de 10 camperols que van ser enterrats a la fosa i reportats per l’Exèrcit colombià com a guerrillers donats de baixa en combat.
En aquests moments, més de 600 camperols provinents de tota la regió ja han arribat al casc urbà de la Macarena, mentre el Govern i l’Exèrcit colombià intenten desprestigiar la mobilització amb falses acusacions que apunten a que els camperols són forçats per les FARC-EP a participar-hi.

Els diversos col·lectius organitzadors, així com els observadors internacionals, han denunciat aquesta manipulació i han informat que l’assistència és totalment lliure i està coordinada pels diferents comitès de Drets Humans del Meta i que totes les persones, així com els diferents grups, van perfectament identificats per a no ser confosos amb cap grup armat.

Però no es el primer cop que s’intenta silenciar com sigui el cas de la fosa comuna de La Macarena: Jhonny Hurtado, president del Comité de Defensa de los Derechos Humanos de la vereda de La Catalina (depenent del municipi de La Macarena) i un dels activistes que es va reunir amb la delegació britànica al desembre de 2009, va ser assassinat el 15 de març de 2010 en la seva finca. Diversos testimonis han afirmat que aquell dia l’àrea estava ocupada per membres de la 7a. Brigada Mòbil de l’Exèrcit.

L’objectiu d’aquesta mobilització és donar a conèixer a l’opinió pública colombiana i internacional la situació que es viu al departament del Meta i contribuir a les exigències que els familiars de les víctimes i les comunitats demanen: Veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.

En la imatge, fosa Comuna de La Macarena. Al fons, la base militar que hi ha a la localitat

I què puc fer jo?

Pots trobar més informació a les webs de Contagioradio i CINEP

Coneixes la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia? És una plataforma formada per ONG, sindicats, administracions públiques i entitats del món acadèmic que promouen el respecte als drets humans a Colòmbia. Coneix les seves activitats i si t’interessa col·laborar-hi posa-t’hi en contacte per veure de quina manera ho pots fer.

Si vols col·laborar en altres projectes de promoció de la pau de les ONG catalanes, posa’t en contacte amb la Confederació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament.

Consulta altres notícies publicades a CanalSolidari.org sobre pau i conflictes.

Què és això?

Aquestes icones condueixen a serveis web externs i aliens a Canalsolidari.org que faciliten la gestió personal o comunitària de la informació. A través d'ells podràs, per exemple, classificar, compartir, valorar, comentar o conservar els continguts que trobes a Internet. Per utilitzar-los, t'hi hauràs de registrar com a usuari/a.