Dació en pagament: què és i com aplicar-la?

A l’Estat espanyol, a diferència de la major part dels països occidentals, si compres un habitatge, demanes un crèdit i ho garanteixes a través d’una hipoteca, et compromets a pagar el crèdit fins i tot després que l’habitatge sigui venut en subhasta judicial. A la resta de països l’usual és que la persona deutora que no sigui capaç de pagar el seu crèdit perdi la seva casa, que se la quedi el banc i la vengui o subhasti, però amb això s’extingeix per complet el seu deute.

A l’Estat espanyol la persona deutora que deixa de pagar el seu crèdit pot quedar-se sense casa i si el preu de la subhasta judicial no arriba per a pagar el deute (i hi ha factors aliens al deutor que fan aquesta situació bastant freqüent) pot ser perseguida fins que pagui el deute que resta (de fet, només s’allibera si aconsegueix pagar el deute o si mor).

Segons especialistes, el sistema espanyol ajuda a la irresponsabilitat bancària i a la inflació valorativa (dues causes més de la bombolla immobiliària), per això, és perjudicial tant per a clients com per a bancs i caixes. Associacions com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (una de les convocants de les marxes d’ahir) assenyalen que a això cal afegir-li que les taxacions d’habitatges previs a la constitució de les hipoteques a l’Estat espanyol són controlades pels bancs i les caixes d’estalvis a través de les seves pròpies societats de taxació.

Regular la dació en pagament de forma retroactiva significaria, doncs, que en cas de residència habitual i deutors de bona fe se saldi el deute hipotecari amb el lliurament del pis.

Aquesta idea ha comptat amb un ampli suport ciutadà i ha estat assumida per multitud d’agents socials, entre ells el moviment del 15M i Democràcia Real Ja. També la defesen alguns partits polítics ( IC, IU i ERC), alguns acadèmics, algunes administracions públiques (el govern Basc fins l’any 2009 i més de 100 ajuntaments de tot l’Estat), però sobretot associacions com la Plataforma Afectats per la Hipoteca, Amnistia Internacional, Attac o V de Vivienda han sol·licitat la modificació del sistema espanyol per motius de justícia material i humanitat.

La iniciativa legislativa popular de la vergonya
Al febrer de 2011, el grup mixt IC-IU-ERC, en el marc del debat sobre una Proposta de Llei sobre el dret a un habitatge, va introduir una disposició que contemplava la dació en pagament. PSOE i PP li van donar l’esquena i van impedir que la proposta sortís endavant.

Posteriorment, la PAH i l’Observatori DESC al costat de diverses organitzacions socials i sindicals van registrar al Congrés una ILP per regular la dació en pagament.

Recentment, el Congrés ha donat llum verda perquè la ILP sigui admesa a tràmit. No obstant això, la decisió del Congrés no implica que els promotors de la iniciativa puguin començar ja a recollir les seves signatures perquè encara és necessari que el Senat emeti la seva aprovació.

La lentitud dels processos burocràtics i el continu bloqueig de la ILP per part dels principals partits polítics, ha tingut com a conseqüència el retard en l’inici de la recollida de signatures, que no podrà completar-se abans d’avui 26 de setembre, dia que està prevista la dissolució de les Corts. Si la ILP no es remet formalment a la Junta Electoral abans d’avui, no podrà ser tramitada abans de les eleccions generals del 20N i quedarà pendent per a la següent legislatura.

Davant aquesta situació, els representants de la PAH han decidit no esperar i emprendre una recollida de signatures a favor de la dació. La iniciativa durà per lema “La ILP de la vergonya” i buscarà evidenciar les enormes deficiències del sistema actual.

Més raons per reclamar la dació de pagament?

>> Perquè els països que tenen dació d’habitatge en paga d’hipoteca fallida són països amb menor sobreendeutament per habitatge, menor risc sistèmic vinculat al totxo i al sector financer, menors preus de l’habitatge i un més fàcil accés a la mateixa per part de les classes populars.

>> Perquè l’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi han provocat que *300.000 persones a l’Estat espanyol hagin perdut el seu habitatge (*només a Catalunya hi ha 21 desnonaments al dia de mitja*), tots els seus altres béns i drets i ara estan en el carrer després del seu desnonament i segueixen devent molts diners al banc* que els va concedir el préstec.

>> Perquè ja el 2008, el Relator Especial de les Nacions Unides sobre un habitatge adequat va denunciar l’Estat espanyol per no desenvolupar una política d’habitatge respectuós amb els drets humans i no garantir la possibilitat d’invocar davant els tribunals el dret a un habitatge digne.

>> Perquè l’habitatge deixi de ser un negoci.

>> Perquè la normativa deixi de beneficiar els bancs i rescati les persones que es troben amb dificultats.