"Cremar banderes davant les ambaixades no serveix, és millor portar pancartes demanant acords"

Entrevistem Elad Dunayevsky i Sameh Khader, dos activistes que treballen des d’una ONG de pau mixta a Israel i Palestina. Miren les dues poblacions cap als mateixos camins de pau? Quins són els obstacles amb què es troben? Què podem fer des d’aquí?

Aconseguir un canvi a través del diàleg no és fàcil però per això lluiten l’Elad Dunayevsky i el Sameh Khader. El primer, un israelià representant d’ Heskem que treballa des de fa quatre anys a les oficines de la iniciativa de Ginebra coordinant activitats amb les figures palestines que donen suport a la iniciativa, organitzant conferències sobre assumptes centrals relacionats amb el conflicte palestinoisraelià o dirigint activitats del mateix. Per la seva banda, Sameh Khader és un refugiat d’Egipte que va arribar a Palestina el 1995 després del tractat d’Oslo. Actualment és el director de l’oficina de Yasser Abed Rabbo, secretari general del Comitè Executiu de l’Organització per l’Alliberament de Palestina i conseller i representant de la Coalició Palestina per la Pau (Palestinian Peace Coalition). A aquesta lluita se suma el projecte Camins de Pau: les altres veus d’Israel i Palestina per mostrar quina la situació a tot l’estat i donar suport a aquest canvi.

En què consisteix el projecte Camins de Pau?
Es tracta d’una campanya organitzada per l’ Assemblea de Cooperació per la Pau per sensibilitzar la societat espanyola. Va començar a Catalunya, després a Castilla La Mancha i després a Cantàbria per explicar el conflicte, no només com el coneixem en els mitjans de comunicació, sinó que hi ha moltes organitzacions (com és el cas de la iniciativa de Ginebra) que miren de promoure la pau i la construcció de pau, les activitats comunes en col·laboració entre els dos pobles a l’Orient Mitjà.

Com treballa la iniciativa de Ginebra?
La iniciativa de Ginebra és un model d’acord de pau que nosaltres creiem que és bo per a totes dues parts: palestins i israelians. Creiem que la Iniciativa de Ginebra és única perquè és l‘únic model d’acord de pau que tracta amb detall qüestions determinants com fronteres, refugiats, acords, seguretat i aigua i no només planteja aquests problemes, sinó que a més proposa solucions.

És una iniciativa recolzada per la població palestina? I per la israeliana?
Des que es va llançar la política de la iniciativa de Ginebra al desembre de 2003 s’ha mesurat el nivell de suport a Palestina i Israel a aquesta per part de la població civil. El suport assolit a Palestina varia entre un 47% i un 53% i a Israel, entre un 47% i un 55% o 56%. Hi ha enquestes que també mesuren el nivell de suport a cadascuna de les parts de l’acord de Ginebra i després varia, ja que encara hi ha qüestions que són més fàcils de digerir i d’acceptar i altres que encara són difícils d’assimilar. Però si plantegem qüestions sobre la política pública a la zona palestina i a Israel sobre les ganes d’arribar a un acord d’estat permanent, on hi hauria un estat palestí i un israelià, s’arriba a un nivell, en la majoria de les enquestes, superior al 66 % de persones que li donen suport. En algunes enquestes on es va plantejar la solució de l’existència de dos estats es va assolir fins a un 80% de suport.

Quan es va presentar la iniciativa de Ginebra va ser com una llum al túnel del conflicte. Creus que ha perdut força?
No creiem que perdem suport, sinó que dia rere dia les persones creuen ferventment en el que estem fent, ja que el cercle de violència està fent que siguem els únics que aportem pau. No hi ha competitivitat entre nosaltres i ningú més, ja que nosaltres estàvem molt interessats a posar fi a aquest conflicte i per això aquesta solució és l‘única possible, l‘única seriosa i l‘única sincera. Per això, creiem que la iniciativa Ginebra està aconseguint suport. Després de set anys ens trobem a Espanya parlant sobre la iniciativa i això vol dir que aquesta no ha mort i que no morirà. Quan la iniciativa de Ginebra es va llançar, vam pensar que hi hauria molts competidors per ambdues parts que proposarien models detallats per solucions al conflicte que competirien amb el nostre, però no va ser així. Fins al dia d’avui, la iniciativa de Ginebra és l‘únic model detallat i exhaustiu per a un acord, que va ser acordat per israelians i palestins que eren parlamentaris, ex ministres, ex generals de l’exèrcit de seguretat palestí, homes de negocis, escriptors coneguts … Això ens indica que nosaltres seguim sent la llum al final del túnel i treballem dia a dia en seminaris, xerrades, tours i activitats de diàleg per promoure aquest model en el territori palestí sota poder israelià, perquè creiem que se’ns està acabant el temps i que hem d’aconseguir el que ens hem proposat com més aviat millor, si és possible l’any que ve o d’aquí a dos anys. La iniciativa de Ginebra segueix sent una llum al final del túnel, però el govern israelià continua construint més túnels.

Quins són els principals èxits que heu aconseguit i els principals reptes que afronteu de cara al futur?
A les nostres activitats a Israel la gent ve a escoltar les nostres conferències sobre la iniciativa de Ginebra, llegeix cartes, participa en seminaris… A Israel van als nostres actes càrrecs del partit ultra-ortodox i fins i tot el ministre d’Exteriors, i això ens mostra que han entès que un acord de pau beneficia Israel.

Per què no es respecten els compromisos de pau ja signats?
Cal deixar de pensar en l’arma i acabar amb l’ocupació d’una vegada per totes. Cada dia es podria fer un acord però tot té a veure amb la mentalitat. S’han d’assabentar que no aconseguiran la pau a través de la guerra.

És difícil treballar en una organització de pau mixta? Què és el més complicat?
Tenim activitats conjuntes, amb líders estudiantils, amb polítics dels dos bàndols, amb mitjans de comunicació... però bàsicament la seva activitat principal en les capitals és treballar amb el seu propi poble. La Coalició Palestina per la Pau és l‘única organització que ha portat activitats per la pau a la Franja de Gaza amb gent fins i tot del món polític.

Com s’organitzen la societat civil palestina i la israeliana per trobar camins de pau?
Al costat palestí sempre que pensen en activitats per realitzar (cursos, seminaris, etc.), primer estableixen quin és el seu públic objectiu, segon quin és el missatge que volen donar, tercer quin és l’objectiu i quart perquè és important arribar a aquest grup. El que es vol és difondre una cultura de pau cap als israelians i entre els mateixos palestins. Una de les preguntes que fem és si estan en pau amb ells mateixos. A Israel som una organització que ja ha arribat a molta gent. Mirem d’aconseguir activitats en mitjans generals, polítics i locals. Arribem a les masses a través de diferents líders d’opinió, seminaris amb líders estudiantils, influir en els membres del parlament perquè parlin del problema, llocs d’internet… el tercer camí és fer un esforç cada dia, parlar amb la comunitat internacional, els seus representants, els seus polítics, els seus acadèmics …

Què pot fer la societat espanyola per promoure els camins de pau?
Tots els països tenen influència i impacte en la resta. Europa i la comunitat internacional poden tenir una influència molt important i aquesta influència pot portar a processos de pau fent moviments socials, més activitats … es necessita aquest suport. Penso que Espanya va per bon camí donant suport als projectes d’ajuda en el conflicte entre Israel y Palestina. Està fent el correcte perquè està finançant i donant suport a activitats de capacitació. A mi no m’agrada molt veure que davant les ambaixades israelianes es cremin les banderes. A mi m’agrada que s’aixequin pancartes demanant a Israel que se senti a negociar per l’acord de pau i que es retiri dels territoris ocupats.

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.