Control de paradisos fiscals i taxes a les transaccions: eines per alleujar la pobresa

Segons l’informe d’Intermón Oxfam “La Realitat de l’Ajuda”, la retallada de l’ajuda al desenvolupament suposaria una catàstrofe per a la població dels països pobres. La cooperació catalana no creix com caldria.

Des del començament de la crisi global, el comerç internacional ha caigut un 10%, la inversió estrangera directa es va reduir al voltant d’un 40% i les remeses enviades pels emigrants als seus països d’origen es van contraure un 10%. Amb aquest panorama, una retallada en els nivells d’Ajuda al Desenvolupament podria suposar una catàstrofe per a la vida de milions de persones en els països més pobres. Però segons les estimacions de l’ Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, el 2010 els països donants es quedaran uns 21.000 milions de dòlars per sota de l’ajuda promesa.

“En països on les famílies han de destinar prop del 80% de la seva renda a l’alimentació, una disminució en els ingressos suposa reduir el nombre d‘àpats diaris, treure els nens de l’escola per que treballin en el camp o s’incorporin al treball en sectors informals, o deixar de tenir accés a l’atenció mèdica bàsica. En els països més desenvolupats, les xarxes de protecció social redueixen l’impacte de la crisi. En els països en desenvolupament aquestes xarxes rarament existeixen”, afirma Francesc Mateu, director d’Intermón Oxfam a Catalunya i Andorra durant la presentació de l’informe “La Realitat de l’Ajuda 2009 “.

L’ informe ressalta que els efectes de la crisi econòmica es noten a tot el món, però amb especial virulència s’estan sentint en els països en desenvolupament, on la crisi arriba amb retard i se suma a les crisis provocades per l’augment dels preus dels aliments, el petroli i les conseqüències del canvi climàtic.

“És imprescindible blindar l’ajuda al desenvolupament i posar en marxa noves formes de finançament que no suposin una càrrega per als Estats ni per als ciutadans. Els mecanismes existeixen i estan sent debatuts en grans fòrums internacionals. Falta la voluntat política per posar-los en marxa com més aviat millor i seria una decepció que no passés durant la presidència espanyola de la Unió Europea”, comenta Mateu.

Robin Hood i els paradisos fiscals

“Aquesta crisi ha de tenir com a conseqüència una forma diferent de fer les coses. Hauria de comportar una major transparència en els comptes públics, en les companyies privades, major control dels paradisos fiscals i del secret bancari, així com una major regulació dels mercats financers. Sense reformes reals només podrem dir que quantitats mai imaginades d’estalvi públic es van usar per a mantenir a la superfície al sector financer, sense tocar els mecanismes perversos que van generar la crisi. Amb tan sols un 1% dels 18 bilions invertits en sostenir la banca i les grans empreses, es podrien aconseguir els objectius d’eradicació de la pobresa”, afirma Deborah Itriago, investigadora d’Intermón Oxfam.

L’informe ressalta que una taxa sobre les transaccions financeres (que ha estat batejada amb el nom de Robin Hood Tax per una campanya internacional en què participa Oxfam) de tan sols un 0,05% podria generar uns 400.000 milions de dòlars anuals per fer front als efectes de la crisi tant a nivell domèstic per lluitar contra la pobresa i fer front als efectes del canvi climàtic en els països més empobrits.

La lluita contra l’evasió fiscal hauria de ser una altra de les prioritats dels governs. Es calcula que cada any els països en desenvolupament deixen d’ingressar entre 850.000 i un bilió de dòlars en impostos evadits que passen per paradisos fiscals i per manipulació dels preus i opacitat dels beneficis de les companyies transnacionals (transfer mispricing).

“L’evasió fiscal, per la qual s’escapen centenars de milers de milions de les arques públiques cada any, és una de les prioritats de la presidència espanyola de la UE. Esperem que es prenguin mesures concretes i ràpides”, afirma Itriago.

Espanya entre els donants

Espanya ha fet un gran esforç en relació a la lluita contra la pobresa. En cinc anys l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) gairebé es va duplicar, passant de 2.428 milions d’euros als gairebé 4.800 destinats el 2008 (darreres dades disponibles), el que va suposar un 0,45% del Producte Nacional Brut (PNB) espanyol . Aquest percentatge queda, però, per sota del 0,5% del PNB promès per segon any consecutiu.

El 2008 es va situar com el vuitè donant internacional en termes relatius i el setè en termes absoluts. Tot i que encara no hi ha dades tancades sobre l’AOD espanyola de 2009 i 2010, aquesta no es retalla però segurament estarà condicionada pel dèficit públic espanyol. De fet la previsió d’AOD per al 2010 és de 5.248 milions d’euros, xifra similar a l’aprovada el 2009, el que suposaria un 0,51% del PNB per la qual cosa no s’ arribaria al 0,56% fixat pel propi govern per a aquest any.

L’element més preocupant del pressupost per al 2010 és l’aparició d’una nova partida de 555 milions d’euros en ajuda reemborsable (és a dir que genera deute). Si aquesta partida s’executés completament suposaria passar de 258 milions d’euros (5% del total) el 2008 a 877 milions d’euros (17% de l’ajuda). El component de crèdit de tota la nostra ajuda no hauria de superar el 5%, en compliment de l’establert en el Pacte d’Estat contra la Pobresa.

“L’increment de l’ajuda reemborsable el 2010 és preocupant. Aquest tipus d’ajuda no es computa com a despeses i no incrementa el dèficit públic. No obstant això, pot desvirtuar l’ajuda al desenvolupament que concedeix el nostre país, dirigint-la cap a sectors no prioritaris per al desenvolupament. És important recordar que la cooperació en sectors com l’educació, la sanitat o l’aigua i sanejament ha d’arribar de donacions. És paradoxal que, en el moment en què es porta a terme al Congrés la tan esperada reforma del FAD, l’ajuda reemborsable guanyi tant terreny en el pressupost de l’ajuda”, afirma Itriago.

Àfrica Subsahariana és posseïdora del 14% del deute extern espanyol. Un total de 25 països d’aquesta regió han de pagar a Espanya en els pròxims anys més de 1.160 milions d’euros, 16 dels quals pertanyen al grup de països empobrits i altament endeutats (HIPC per les sigles en anglès). Malgrat aquestes xifres, el 99% de les operacions de condonació del deute comptabilitzades el 2008 es van realitzar a altres països, com l’Iraq i Guatemala.

L’informe posa l’accent en la necessitat de reformes per millorar la qualitat i l’eficàcia de l’ajuda espanyola: “que cada euro dels espanyols tingui el major impacte possible en millorar la vida dels més pobres”, afegeix Mateu.

Les comunitats més solidàries

Pel que fa a l’ajuda descentralitzada (la que donen les comunitats autònomes i ens locals) el 2008 es va produir un increment del 19% respecte l’exercici anterior, increment lleugerament inferior al conjunt de la cooperació espanyola (21,3%). D’aquesta manera, es ratifica un increment positiu de la cooperació autonòmica, però les perspectives per al 2009 i encara més per al 2010 auguren una retallada significativa per part de les administracions autonòmiques.

Segons les dades de 2008, la Comunitat Autònoma que més ajuda va aportar en termes absoluts és Andalusia, seguida de Comunitat Valenciana i Catalunya. Entre les que han incrementat la seva aportació, cal destacar la Comunitat Valenciana, amb un augment del 111,61% respecte al que donat el 2007, seguida del País Basc (39%) i Madrid (25,85%). En termes relatius (respecte al que l’AOD representa en relació al seu pressupost total), un any més Navarra encapçala aquest rànquing (0,48%), seguida de Balears i València (0,47 i 0,46% respectivament).

Pel que fa a l’ajuda per càpita, els navarresos segueixen sent els més solidaris (dedicant 33,37 euros cadascun), seguits dels bascos (18.93 euros) i dels de Castella-La Manxa (15,77 euros).

La cooperació catalana no creix com caldria

En termes de renda per càpita, Catalunya se situa en una discretíssima 11a posició, amb unes xifres de 8,53 € per habitant. En altres apartats, com en percentatge del PNB, també s’aprecia que les administracions catalanes estan deixant de ser tan solidàries com en anteriors exercicis: només Melilla, Galícia, Múrcia, Castilla y León i Madrid estan per sota del modest 0,03% d’ Catalunya. Tot i que l’ajuda al desenvolupament es va incrementar en 2008 a la comunitat catalana en un 8’76%, va caure del segon al tercer lloc del rànquing de les aportacions en termes absoluts, amb una mica més de 62 milions d’euros.

Perilla l’ajuda

Tot i que el 2008 l’ajuda al desenvolupament dels països donants es va incrementar, trencant la tendència dels dos últims anys, 2009 i 2010 llancen ombres sobre el futur de la cooperació internacional.

Segons les dades fetes públiques per l’OCDE, la previsió d’ajuda al desenvolupament del conjunt dels països donants per al 2010 es reduirà en uns 21.000 milions de dòlars en relació amb el promès.

Igual que altres anys, només cinc països van arribar o superar la meta del 0,7% del PNB (Suècia, Noruega, Luxemburg, Dinamarca i Països Baixos). Entre els que menys ajuda van donar en relació a la seva riquesa figuren Estats Units (0,18%), Japó (0,18%), Itàlia (0,20%) Grècia (0,20%) i Portugal (0,27% ), encara que els dos últims van incrementar la seva ajuda en més d’un 10%.

“Estem en un any decisiu. El proper mes de setembre, les Nacions Unides organitzaran una reunió d’alt nivell per avaluar els avenços dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni a tan sols cinc anys del seu compliment. És imprescindible que es posin tots els mitjans econòmics i polítics per assegurar que aquests objectius es compleixen. La crisi econòmica no pot ser una excusa per baixar la guàrdia, sinó un estímul per redoblar els esforços i buscar formes alternatives de finançament. Els mitjans existeixen. La voluntat política ha de demostrar “, conclou Milleiro.

Algunes dades sobre els Objectius del Mil·lenni:

• Un de cada 10 nens en edat escolar no assisteix a l’escola. Són 72 milions en el món i gairebé la meitat estan a l‘Àfrica Subsahariana. Segons la UNESCO, tan sols es necessiten 16.000 milions de dòlars addicionals l’any per assolir l’objectiu d’ensenyament universal.

• En més de 100 països encara hi ha més nens que nenes a les escoles. No obstant això, l’objectiu d’eliminar la desigualtat de gènere en l’ensenyament tenia previst acomplir-se el 2005.

• Unes 535.000 dones moren cada any en l’embaràs o el part per falta d’assistència sanitària bàsica gratuïta.

• Els països rics van mobilitzar per al rescat dels seus bancs i empreses 300 vegades més que el que destinen anualment a l’ajuda al desenvolupament.