Contra la poligàmia a l'Iran: Li importaria que em casés amb el seu espòs, tan sols per una setmana?

Les dones que cridaven argumentaven que tenir una altra esposa és un dret de l’home, segons la religió musulmana. Si hi accedien, estarien realitzant una bona acció, deien, mentre les esposes dels parlamentaris penjaven el telèfon espantades.

Tot i que pugui semblar el contrari, les que cridaven eren activistes iranianes dels drets de les dones, portant a terme una campanya contra la polèmica *“Llei de Protecció Familiar”* proposta pel govern l’any 2007, que estipula que els homes poden tenir fins a tres esposes més sense necessitat del consentiment ni el coneixement previ de la primera esposa.

Les activistes afirmen haver descobert que almenys 65 membres del Parlament iranià, compost per 290 persones, tenien dos o més esposes, malgrat que la poligàmia infringeix el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP), ratificat per Iran. L’article 23 estableix que els Estats han de garantir que homes i dones tenen els mateixos drets tant a l’hora de casar-se com després de la dissolució del matrimoni.

El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides també recomana l’abolició de la poligàmia perquè atempta contra la dignitat de les dones, tot i que a l’Iran la realitat és ben diferent. La legislació iraniana actual permet que els homes musulmans tinguin fins a quatre esposes, però només després d’obtenir l’ordre d’un tribunal en la qual es demostri que compten amb el permís de la primera esposa i que totes podran ser tractades en igualtat de condicions.

Un problema de gènere i número

A l’Iran, els marits poden impedir a les seves esposes que treballin, surtin del país o realitzin estudis superiors. És molt difícil que una dona es pugui divorciar sense el consentiment del seu marit - encara que l’espòs hagi tingut conductes violentes amb ella -, i si torna a contraure matrimoni després del divorci, perd la custòdia dels fills. La violència en l‘àmbit familiar no apareix tipificada com a delicte en la legislació iraniana, a més, per a les dones que depenen per complet dels ingressos del seu marit, compartir-los amb una segona, tercera o quarta esposa pot suposar greus dificultats econòmiques.

També està permès que els homes tinguin tantes “esposes temporals” com vulguin i aquests matrimonis poden durar hores o dècades. En la pràctica, els nens i nenes nascuts d’aquests matrimonis temporals solen tenir dificultats a l’hora d’accedir a serveis públics com l’educació, ja que el matrimoni dels seus pares no figura en cap registre.

Dones activistes per la igualtat i la dignitat

Les activistes dels drets de les dones iranianes estan treballant per garantir la igualtat entre homes i dones davant el divorci i els drets de custòdia, perquè es creïn lleis contra la violència en l‘àmbit familiar i perquè s’il·legalitzi la poligàmia. Gràcies a la seva pressió, el projecte de “Llei de Protecció Familiar” encara no s’ha aprovat, tot i que també demanen que es faci més pressió des de fora del país.

Rosegui Kashefi, de l’Associació d’Investigadors Iranians, que treballa conjuntament amb activistes dels drets de les dones a l’Iran, afirma que malgrat tot, “a l’islam la família és l’element més important dins de la societat, és una entitat sagrada i a la Constitució iraniana hi ha molts articles que assenyalen la importància del matrimoni, per la qual cosa resulta realment contradictori tenir lleis que posen en perill les bases del mateix en permetre la poligàmia.”

A la imatge: El polèmic projecte de llei sobre la poligàmia limitaria encara més els drets de les dones iranianes. © Al Mak/Demotix