Consum responsable: Teràpia de grup per a pecadors i petits herois

Que he llegit l’article i m’ha cridat l’atenció el comentari sobre la banca ètica “Ens emboliquem amb que no és el mateix un compte corrent que un dipòsit…”. Jo tinc un dipòsit amb Triodos, però no tinc compte corrent. He pecat? Hem podeu explicar la diferència? Salutacions per l’interessant debat i aportacions.

Uau!! Això s’ha animat (i s’ha posat sèrio …)

Mar, pel calendari de temporada, jo faig servir el d’opcions de fa uns anys, l’he buscat i està penjat a http://cric.pangea.org/pdf/op11.pdf (pàgina 25).
és important que el calendari sigui local, perquè la temporada de Murcia o Galicia no és la mateixa que la de Catalunya …

Com deia fa uns dies, jo fa 7 anys que estic en una cooperativa de consumidors a Gràcia i la veritat és que no només consumeixes més sa i just, sinó que aprens a valorar millor la feina dels pagesos, a valorar el menjar (la il·lusió que fa quan arriben les primeres carxofes a la tardor o els tomàquets ben entrada la primavera …).

Pel tema del mercat, generalment el comerciant hauria de saber d’on prové el seu producte, a mercabarna hi ha distribuidors locals, estatals i internacionals, i cada comerciant sap perfectament on compra (el meu pare ho era i ho sabía …). Amb els anys vas descobrint quines parades del mercat venen productes més locals … el millor, com sempre, és anar preguntant, al principi amb una mica de vergonya, però després et vas deixant anar. I a molts mercats cada cop més hi ha parades de productes ecològics.

Jo penso que la clau està en el punt mig entre el possibilisme i la responsabilitat/coherència. Jo vaig al súper si em falta llet o cerveses, i fins i tot a vegades compro alguna cosa fresca, però intento que cada dia sigui menys. I amb la roba, doncs el mateix … per cert, aquest cap de setmana hi ha mercat d’intercanvi a la vila de gràcia (pl virreina) trobareu un munt de roba, llibres, coses de casa i fins i tot menjar per intercanviar durant tot el diumenge!!!

Per cert,
he penjat un post sobre els meus criteris de consum:
http://www.canalsolidari.org/noticia/local-ecologica-de-temporada-i-social-les-4-claus-de-la-meva-compra-responsable/23146

Salut al plat i bons postres!

Quina sorpresa!
Avui toca dinar a la ofi i he baixat a comprar alguna cosa per menjar… el Jordi m’ha enviat a una botiga de comerç just que tenim aquí al costat (gran descobriment)... i m’han posat el dinar en una bossa d’aquestes ecològiques! és increïblement més agradable que una bossa de plàstic, feta amb almidó de blat!
Ha sentat molt bé el dinar… :)

Hola,
felicitats per l’article i el toc d’humor…Jordi, quedes retratat, eh!?!?
Jo també utilitzo la galleda a la dutxa per recollir l’aigua sobrant, i també quan esbandeixo els plats ho faig en un cubell que trasllado a la galleda de la dutxa…ho vaig començar a fer quan teníem tants problemes d’aigua i ara ja és una hàbit.

Amb el menjar m’hi miro molt i ara estic engegant, junt amb altra gent, una cooperativa de consum.

Respecte la roba, és el que trobo més difícil de tot. Vaig a botigues de barri i no em tallo ni un pèl a mirar les etiquetes de tot. N’he trobat alguna que tenen roba feta a Sabadell (de la marca SomSis), una marca de sabates valencianes (vialis), vaig a la tenda Olokuti on només venen productes de comerç just, etc., però amb la roba i sobretot les bambes d’esport estic perduda…

Hem de seguir buscant informació encara que això ens costi aixecar moltes pedres…

Més coses:

- Similar al Boc’n Roll jo coneixia l’Ecotó (Tovalló ecològic) que produeix l’Associació Estel Tàpia, una entitat que fomenta la inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió. Així doncs, impacte doble: mediambiental i social.

http://esteltapia.blogspot.com/2009/09/9b6-eco-tovallo.html

- Sobre el tema de la cadena de distribució dels productes agrícoles, per una recomanació del Xose vaig veure aquest vídeo de Comando Actualidad

http://www.rtve.es/noticias/20100119/comando-actualidad-hay-detras-del-precio-del-tomate/313134.shtml

M’ha encantat aquest article tan desanfadat. Merci per posar una mica d’humor en un àmbit sempre tan seriós i trascendental :-) Compartiré una acció que faig per un consum més responsable i que encara no he llegit aquí: embolico el meu bocata diari amb el Boc’n roll, que per qui no el conegui, és un teixit plastificat que fa les funcions del paper d’alumini o transparent. I us recomano un llibre per aprendre més com ser ciutadà (no només consumidor) responsable. L’ha escrit l’Araceli Caballero (amb un to també fresc i desenfadat). En aquest link podeu llegir una entrevista a l’autora:
http://www.intermonoxfam.org/es/page.asp?id=3542

hola mar and co.

està clar que la coherència al 100% en el sistema que vivim és impossible. i per tant no podem donar lliçons de coherència a ningú.

enso que s’ha de començar per ser conscients de l’impacte del nostre consum, de les causes que el generen (la lògica del sistema capitalista) i intentar canviar les coses…. tenint clar que per aconseguir canvis de fons el que cal és l’acció col.lectiva i no només canvis individuals.

i ara una recomenació d’una web… que trobo boníssima sobre temes de consum: http://gruposdeconsumo.blogspot.com/

salut i bons aliments!

Quan de bé fan les teràpies de grup! Enhorabona per l’article!

Aquí l’equip de Setem a l’hora de dinar sempre fem teràpia, hi ha una primer part en la que comentem iniciatives interessants i l’altra en la que ens confessem incoherències, va molt bé compartir-ho!

Un dels temes estrella és la roba, com diu Jicá Lainel, i us recomano un guia de la Campanya Roba Neta que reflexiona sobre com vestir-nos i també despulla a empreses com Inditex o Adolfo Domínguez. Què hi ha darrera de la roba que portem? És possible vestir de forma responsable? Amb una mica d’esforç, si!

http://www.setem.cat/pdf/GuiaConsumoRopa.pdf

I un vídeo divertit fet amb plastilina on veiem l’evolució humana, de l’homo consumus’ a l’homo responsabilus’!
http://www.youtube.com/watch?v=c5SEHz3Y6q8

No defalliu, que no us consumeixi el consum!

Uhm, però Esther exactament què hem de preguntar al mercat: D’on ve el producte geogràficament i si els ha arribat via gran distribuïdora? Uhm vaia interrogatori! ;)

Vull dir, un producte pot venir de prop però estar distribuït per les grans empreses de l’alimentació i per tant subjecte a la seva lògica, preus, etc?

I una altra cosa: algú sap algun calendari on line força complert i actualitzat sobre productes de temporada?

Merci!

Ves per on, ahir vaig anar a treure-li pols a la bici avia’m si m’hi torno a enganxar. Ara que els enanos ja són més àgils per possar-se en marxa de matí, és un bon moment.

Per altra banda, l’aportació familiar més important: carsharing. És l’invent del segle! Sostenible, econòmic i pràctic. Ja fa quasi quatre anys que el fem servir.

hola! responent al jalbaiges sobre el tema de “desmitificar una mica la qüestió dels mercats”... és veritat que no es tracta de mistificar i que anar a comprar al mercat no significa que el producte adquirit sigui de proximitat…. però sí que penso que hi ha una gran diferència entre comprar al mercat o al comerç local que comprar en un supermercat o en la gran distribució.

aquesta darrera té una práctica que té conseqüències molt negatives en diferents actors que participen en la cadena comercial (proveïdors apretant-los per aconseguir un preu el màxim a la baixa possible, fomentant un model de consum excessiu, precarietat laboral, impacte mediambiental -residus, etc). està clar que el comerç local pot també tenir molts d’aquests elements, però l’impacte és menor.

d’altra banda però la millor opció, sempre que es pugui, és mercats directes de productors, cooperatives i grups de consum local i/o preguntar al mercat d’on ve allò que mengem… preguntar-ho al súper sempre és més difícil ;p

Ep, gràcies a tots i totes per les aportacions… i que segueixin!

Jicà, és cert això de les grans marques… algunes ens fan fòbia però després no tenim el costum o no podem esbrinar els origens de les marques “no t’hi fixis”... Com podríem fer-ho?

Iolanda, hem rigut força amb el tema cubata… en tenim una a l’equip que té el mateix “problemón”... i no per això deixa de prendre’ls! ;)

Jaume, tu sempre demanant… ;) Sí, tenim a la cua posar editora als comentaris,,, però hi ha tantes altres coses a la cua…

És clar que coneixem la revista Opcions! Jo en sóc subscriptora i la recomano perquè està força bé. Per cert, companys d’Opcions… podeu publicar els articles o tot el que vulgueu a CanalSolidari.org! (ja veieu que està ple de pecadors amb ganes d’apendre…)

I sobre això de mercats versus súpers… no crec que sigui cert que hi ha els mateixos intermediaris als productes dels mercats o fins i tot més… però a veure si cap expert o experta ens ho aclareix… (ah! i com a mínim el tema dels embolcalls al mercat te’l saltes segur i no és poca cosa).

Ep, Dani: això dels mocadors amb una nena petita suposo que té difícil solució la veritat… Bé, sé que n’hi han d’ecològics, però suposo que difícils de trobar i que amb una criatura et surt força força més car… Jo de totes maneres crec que no cal obsesionar-se per ser súper pur (fins que no marxem tots a viure a la comuna)... però sí entendre què està al meu abast i fins a quin punt estic disposada a contribuir a l’actual sistema…

Ostres i sobre l’orgànica… jo vivia abans a un dels barris pilot a Barcelona en el tema de recolllida orgànica… i vaig estar anys fent-ho. Però se’t cau l‘ànima als peus quan obres els contenidors i veus de tot… Això no és excusa per deixar de separar… però el tema de la recollida selectiva penso que és un gran tema pendent de solucionar… Fa falta més formació i sensibilització, al meu entendre. Si fa falta, amb formadors a peu de contenidor, m’atreveixo a delirar…

I el problema que planteja el Carabassa és una passada: quants litres d’aigua es llencen a l’hivern mentre espera tothom que l’aigua surti calenta?

Com que veig que l’article i els comentaris han esdevingut un confessionari, la confessió que us deixo té a veure amb l’aigua: ja fa uns quants anys que, a l’hora de dutxar-me, tinc un cubell al costat del plat per recollir-hi l’aigua que no faig servir mentre espero (i malauradament espero mooooolt) que s’escalfi. El cubell, quan és ple a vessar, el trasllado al vàter i així deixo la cadena i la cisterna tranquil·letes dies i dies.

No hi ha mal que per bé no vingui… que diu el diccionari. :)

Els petits canvis són poderosos! (Capità Enciam)

Ah, i a veure si supereu aquesta… No tinc cotxe, ni n’he tingut mai ni (si puc superar les pressions) en penso tenir mai!

Molt bo aquest article… I s’agraeix el toc d’humor!

Jo de tot el que passa a casa meva, el més complicat de solucionar és el tema mocadors de paper per a la meva petita. Sincerament no m’imagino anar tot el dia amb mocador de roba si la criatura no para de rajar d’octubre a abril!!! Alguna solució??

Del tema residus orgànics, després de tres mesos ja rutlla la cosa, però reconec que també ens ha costat adaptar-nos. Els mals hàbits costa molt d’invertir-los!

Ui, el consum responsable… quin gran tema!

Va, una mica de tot:

1) Suposo que ja coneixeu la revista Opcions, que precisament va íntegrament d’això i on també hi ha una secció dedicada a compartir èxits i fracassos i fer teràpia:

http://www.pangea.org/cric/online.html (per cert, podríem pensar en un editor de text amb format pels comentaris?)

2) Cosetes que anem fent a casa: recollida selectiva, residus especials als punts verds, il·luminació de baix consum, reutilització i redistribució del material infantil (roba, complements, joguines, llibres, etc.), política zero bosses de plàstic, a ciutat Bicing o transport públic col·lectiu… Potser tot prou evident, sempre es pot fer una mica més, segur. I al final, la convicció clara que tot és posar-s’hi. Al principi tot fa mandra, però gairebé sempre t’acabes adonant que la mandra no és pel fet en si, sinó pel canvi dels hàbits.

3) Crec que cal desmitificar una mica la qüestió dels mercats. Molts dels productes frescos que hi trobem són els mateixos que als súpers i, en alguns casos, encara tenen més intermediaris a la cadena de distribució, cosa que encara fa encarir més els productes. No en sóc especialista, però crec que el tema passa perquè els productors s’espavilin per apropar-se als consumidors tot reduint la cadena d’intermediació i no tant per saber a quin minorista hem de comprar i a quin no.

Au, de moment ja n’hi ha prou…

Molt bó! ...
m’he sentit molt identificada amb l’esperit de l’article … sempre podem fer més i no està mal confessar de tant en tant els pecats. Els meus dos més grans, la moto i un cubalibre de tant en tant quan surto de festa ... impossible trobar cola de comerç just a una discoteca …
Jo confeso que encara utilitzo mocadors de paper i que estic a mig del procés per la banca ètica (estalvis a coop57, però compte corrent a caixa d’enginyers …) ... però m’alimento en un alt percentatge de la cooperativa la gleva i del mercat … tot i que les cerveses encara les compro al super …

Jajaja… molt bo l’article! Sí, així és la vida, no som perfectes. Jo boicotejo Adidas i Nike per l’explotació infantil, però tampoc em pregunto massa d’on ve la roba de no marca que duc. Ah, i també peco al súper! Déu ens agafi confessats! ;)