Com es viu a Amerrika?

“Nom? Muna Lloc de naixement? Cisjordània. Ocupació? Sí, 40 anys ja d’ocupació!” Aquesta és la primera conversa que manté la protagonista d’ Amerrika només entrar a Estats Units. A partir d’aquí les coses es compliquen per a ella i la seva família…

La vida de Muna a Cisjordània es complica quan els controls israelians comencen a multiplicar-se al seu voltant. Ara triga més de dues hores en arribar de la feina a casa, un trajecte que abans de la construcció del mur feia en 10 minuts. I encara és pitjor quan els soldats d’Israel intenten posar-li les coses difícils en els punts de control amb humiliacions i vexacions gratuïtes.

Quan obté un permís de treball i residència per als Estats Units pensa que allà tot serà molt més fàcil per a ella i el seu fill adolescent, Fadi. Però després de deixar enrere Palestina a la recerca d’una nova vida en una petita ciutat d’Illinois, s’adona del complicat que és encaixar en una nova cultura sense perdre la pròpia i enfrontar-se a un entorn que, després de la invasió de l’Iraq, mira amb desconfiança als països àrabs i veuen com un tot a l’Orient Mitjà.

“Si us plau, no ens posi una bomba”
La seva família rep amenaces de mort, el seu cunyat, un metge reconegut, veu com els seus pacients deixen de visitar-la en esclatar la guerra d’Iraq i ella ha d’enfrontar el fet que la prenguin per terrorista cada dos per tres.

Entre l’energia i el bon humor, Muna sobreviu a la paranoia dels seus veïns. Fadi ho té més difícil. Passar desapercebut en un institut privat dels Estats Units sent un adolescent palestí no és una tasca senzilla i ha de trobar les seves pròpies estratègies per a no ser víctima de la xenofòbia dels seus companys. La innocència de la seva mare és l‘únic que pot allunyar de l’odi que troba al seu pas.

Amerrika és l’opera prima de la cineasta palestino-americana Cherie Dabis. Dabis explica que s’ha basat en gran part en la seva experiència per narrar la vida de Muna i és que aquest film reflecteix la història que viuen i coneixen bé moltes persones immigrants, que a més de bregar amb la nostàlgia d’haver deixat enrere la seva terra, han d’esforçar-se per encaixar en un país on hi ha gent que no els vol.

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.