Centres d'Internament d'Estrangers o presons d'immigrants?

Aquesta setmana el govern espanyol anunciava que per primera vegada una ONG treballarà permanentment a un CIE. Entitats que duen anys denunciant la situació que viuen les persones internades en aquests centres no ho veuen com una solució i demanen el seu tancament immediat.

Segons la seva definició oficial, els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) són espais no penitenciaris la funció dels quals és la de facilitar l’expulsió de les persones estrangeres en situació irregular, privant-les de llibertat durant un període màxim de 40 dies. Acullen, doncs, persones que no han comès cap delicte però que no tenen regularitzada la seva situació a l’Estat espanyol.

Però des de la seva mateixa data de creació, els CIE han estat definits com llocs opacs als quals, menys comptades ocasions, han tingut difícil i limitat l’accés les ONG, la premsa i la societat civil, malgrat una llarga quantitat d’intents des de sectors socials per descobrir què s’amaga darrera les seves parets més enllà de la sala de visites. Ni tan sols els advocats dels interns poden actualment parlar en privat amb els seus defensats, sinó que les entrevistes s’han de realitzar sempre amb presència policial. Es desconeix el que realment ocorre, però cada vegada són més assenyalats i qüestionats.

ONG com Metges del Món, SOS Racisme, Ferrocarril Clandestí o la plataforma d’entitats d‘àmbit europeu i africà Migreurop han sol·licitat entrar i accedir-hi a les dependències dels CIE amb l’objectiu de vetllar pels drets de les persones allí internades, però no ho han aconseguit i han relatat la seva experiència en l’informe Veus des des de i contra els CIE.

En ell denuncien maltractaments, condicions infames, amuntegament, incomunicació, aïllament, racisme en alguna de les seves manifestacions més abjectes, indefensió legal, precarietat dels mecanismes de supervisió des de l’exterior i repressió. “La realitat descoberta darrere dels murs d’aquest centre sembla molt llunyana als principis d’un Estat de dret“, llegim a l’informe. Les condicions higièniques i sanitàries són més que qüestionables, i les denúncies de maltractaments i tractes degradants són habituals.

Durant dos anys aquestes entitats han recollit testimonis de persones que han passat pel CIE de Madrid que parlen de persones dormint al terra, tancades de dotze de la nit a vuit del matí, sense poder sortir ni tan sols per anar al bany, sota la custòdia de càmeres, amb una neteja deficient, quan no inexistent, i amb instal·lacions i una assistència sanitària insuficient per a la població reclosa que supera la capacitat fixada per al centre.

Fins i tot el Defensor del Poble ha denunciat les condicions als CIE de l’Estat espanyol afirmant que el sistema és excessivament estricte, propi d’un règim típicament penitenciari, amb estada gairebé permanent en les cel·les i unes condicions higièniques deplorables.

Fins ara, la Fiscalia i la Defensoria del Poble solen fer visites exclusivament cada 6 mesos, el que fa que aquests centres s’hagin convertit en autèntics ‘forats negres’ com ho ha definit el Defensor del Poble.

Canviarà alguna cosa l’entrada de Creu Roja?
Aquesta setmana el Govern anunciava que Creu Roja prestarà assistència permanent als immigrants interns en el CIE de Madrid i que si aquesta experiència donava bons resultats, s’ampliaria a la resta de centres de l’Estat. És la primera vegada que una ONG podrà treballar de manera permanent en un d’aquests centres.

No obstant això, les entitats que han seguit durant aquests anys la situació dels CIE creuen que res canviarà. “Creu Roja és una institució particular, parlar d’ella com d’ONG no és del tot cert. Un dels seus trets peculiars és que col·labora amb les Administracions Públiques, el que implica que tingui un compromís de confidencialitat amb elles, el que es traduirà que probablement segueixi sense haver transparència respecte al que passa als CIE. Probablement seguiran sent espais estancs i obtindrem informació deficitària”, ens explica Teresa González, presidenta de Metges del Món.

“L’Estat és responsable de les persones que estan internades als CIE i pot buscar col·laboració en Creu Roja però complir la legislació vigent no és suficient garantia de dret per a les persones que allí es troben retingudes”, assenyala Teresa.

Tal com expliquen les entitats autores de l’informe ‘Veus des de i contra els CIE’ no és la primera vegada que una ONG treballa de forma permanent en un centre d’aquestes característiques. “En Itàlia no funcionen millor, per exemple”, assenyala la presidenta de Metges del Món referint-se als CIE de Lampedusa i Torí.

“Encara que l’Administració autoritzi l’ingrés de Creu Roja, des del nostre posicionament seguim reclamant el tancament immediat i definitiu d’aquestes presons d’immigrants i considerem que el seu accés no ha de servir per desenvolupar les funcions pròpies de l’Estat, sinó per fiscalitzar les irregularitats i la violació sistemàtica de drets humans que allí es denuncien“, conclouen des de Metges del Món.

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució ! Gràcies.