Cases palestines? De tot, menys segures

Amnistia Internacional demana a les autoritats israelianes que posin fi a les demolicions d’habitatges. 5.000 ordres d’enderroc pesen sobre els habitants dels Terriitoris Ocupats Palestins. Suma’t a la ciberacció per evitar-los!

“Prop de 30 policies i membres de les forces especials israelianes, acompanyades per tres excavadores van arribar al poble mentre els nens encara dormien. L’equip de demolició va treure alguns mobles de la casa abans de començar-ne l’enderroc, i ja no ens van deixar treure res més”.

És el testimoni de Rida Nimr, que explicava a Amnistia Internacional l’enderroc de casa seva l’octubre de 2009 a Jerusalem, una llar que havia estat de la seva família durant tres generacions.

Com la Rida, més de 600 palestins, la meitat dels quals nens i nenes, van perdre la llar el 2009 després que les forces israelianes enderroquessin fins a 300 edificis. Són dades de l’ONU, que Amnistia Internacional utilitza en un nou informe per revelar fins a quin punt les forces israelianes estan destruint habitatges i altres estructures civils als Territoris Palestins Ocupats (TPO).

Al Jerusalem Est i a la Cisjordània ocupada, les cases palestines declarades “il·legals” per les autoritats israelianes poden ser enderrocades en qualsevol moment, sense avís previ i sense cap indemnització per als seus habitants. Israel considera “il·legals” els edificis construïts sense els permisos adequats, que concedeixen ells i que són denegats sistemàticament als palestins.

Les restriccions que pateix la població palestina sota ocupació israeliana limiten de manera tan estricta el que es pot construir i on es pot construir, que violen el dret a un habitatge adequat. Israel, com a estat part del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, està obligat a complir les seves disposicions, entre les quals hi figura el dret a un habitatge adequat que ara es vulnera.

Permís denegat

Israel denega gairebé sempre el permís per construir als palestins, fins i tot després de llargs processos burocràtics i judicials. Així, la majoria no tenen més remei que construir sense autorització i s’arrisquen així a un futur enderroc. Les autoritats israelianes, doncs, empenyen els palestins a una situació impossible: facin el que facin, s’exposen a perdre casa seva.

Malgrat que solem pensar només en les cases, les autoritats israelianes també han dictat ordres de demolició contra escoles, centres de salut, cisternes d’aigua, torres d’alta tensió i granges per a animals.

Amnistia Internacional ha demanat a les autoritats israelianes que posin fi immediatament a l’enderroc de cases als Territoris Palestins Ocupats. I que transfereixin la competència sobre polítiques d’urbanisme i construcció a les comunitats locals palestines. També que s’aturin els assentaments.

Com a potència ocupant, i segons el Quart Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de població civil en temps de guerra, Israel hauria de respectar la prohibició de destruir béns sense una justificació militar. I no ho fa.

Es calcula que hi ha gairebé 5.000 ordres d’enderroc pendents a tots els TPO. Només el 13% de Jerusalem Est ha estat considerat terreny edificable per als 250.000 palestins que hi viuen. Mentrestant, el 35% d’aquest territori ha estat expropiat il·legalment per als 195.000 colons israelians. Segons Nacions Unides, caldrien 1.100 habitatges addicionals cada any a Jerusalem Est per garantir el dret a l’habitatge de la població palestina.

Informe d’Amnistia Internacional sobre les demolicions israelianes d’habitatges palestins.

Foto: Rida Nimr, entre els runes del que va ser casa seva.