Boicotejar o no boicotejar? Aquesta és la qüestió

<TABLE borderColor=#4f87c1 cellSpacing=0 cellPadding=3 width=“29%” align=right
border=1>


Què és un boicot?


Un boicot consisteix en negar-se a comprar, vendre, o practicar una forma de relació comercial o d’altre tipus amb un individu, un govern o una empresa considerats, pels participants en el boicot, com a autors d’alguna cosa moralment reprovable.

Aquest reprovament pot adoptar diverses formes, depenent de la seva durada i abast: un boicot pot orientar-se a avergonyir l’infractor abans que castigar-lo econòmicament. Quan és generalitzat i a llarg termini, es converteix en una tàctica de consum ètic.

“Els boicots són una eina cívica per canviar situacions d’injustícia i violència institucional i avançar cap a la justícia i la pau”; així de clar ho tenen a la Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina, un dels moviments que més clarament es posicionen a favor del boicot als productes israelians. “Així, mostrem el nostre rebuig a l’ocupació sionista i donem suport als palestins en el seu alliberament”, expliquen.

Probablement el boicot a Israel sigui un dels més coneguts i estesos però hi ha més. “Ni un cèntim per a la guerra! Boicot a Bush!” és, per exemple, el lema de la campanya que promou el boicot a les multinacionals nord-americanes amb connexió amb el govern. Quan es va iniciar la guerra de l’Irac es van engegar un bon nombre de propostes al voltant dels boicots als productes nord-americans. “Si l’economia és la causa de la guerra: no l’alimentis amb les teves compres” és el lema de la iniciativa Boicot Preventiu, que sorgeix de la Plataforma Aturem la Guerra de Barcelona. A la seva pàgina pots trobar un ‘Manual del bon boicotista’ i encara et pots adherir a les seves campanyes enviant un mail a l’adreça boicot[arrova]debtwatch.org.

Poder i responsabilitat

“Com a consumidors no volem que els nostres diners donin suport a guerres, destrucció del medi ambient, ni violacions dels drets humans”, afirmen des de Mother Earth. Els moviments i associacions que donen suport als boicots com a pràctiques solidàries remarquen que els ciutadans i ciutadanes dels països democràtics tenen la capacitat d’incidir políticament com a agents de consum. Però malgrat que la consciència cap al consum crític creix dia a dia, el boicot segueix generant reticències i llegendes al seu voltant. Analitzem algunes veritats i mentides sobre els boicots:

El boicot perjudica els governs o la població del país?

“Els boicots ciutadans no han conduït històricament a la ruïna de les empreses o països, sinó a un canvi de les seves polítiques”, explica Sergio Medina, col·laborador de Mother Eath.

Els boicots destrueixen llocs de treball?

Segons Medina, històricament tampoc ha estat així. Però, com expliquen la majoria de moviments boicotistes, en qualsevol cas, no poden anteposar-se els llocs de treball als drets humans.

El comerç té quelcom que veure amb la política? Les empreses són culpables del que faci el seu govern?

“El comerç sí té relació amb la política, i tant!”, exclamen des del Comitè de Solidaritat amb la Causa Àrab (CSCA). Moviments i entitats socials coincideixen que la relació encara és major en casos de colonialisme. D’una banda, la política regula i afavoreix determinats tipus de comerç, i, d’una altra, el comerç té molta capacitat de pressió i persuasió sobre la política i qui la dirigeix, afegeixen.

Només existeixen boicots comercials?

No. De fet, des dels moviments socials i associacions que animen a posar en pràctica aquest tipus de pràctica expliquen que el boicot econòmic als productes ha de combinar-se amb altre tipus de pressió: el boicot cultural, esportiu i acadèmic i l’aïllament social. Expulsar el país de les competicions esportives internacionals, que les organitzacions professionals i acadèmiques no cooperin amb el país, boicotejar les conferències i els actes culturals o no fer turisme en aquest país són altres propostes de boicot per forçar els governs a canviar determinades polítiques.

“El més important és que tots els sectors de la societat percebin que les violacions de drets no són ignorades ni vistes amb indiferència per la societat civil internacional, i que no seran tractats amb normalitat mentre les injustícies perdurin”, explica la Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina.

És legal promoure un boicot?

Promoure i participar en un boicot és legal en la pràctica totalitat dels països desenvolupats. A l’Estat espanyol només s’apliquen restriccions a determinades organitzacions com els sindicats, que no poden ordenar el boicot als proveïdors de béns i serveis de les seves companyies.

És el boicot una forma de consum responsable?

Un boicot es considera normalment com una acció puntual per a corregir un acte destacadament reprobable. Si es perllonga en el temps, o com part d’un programa ampli de conscienciació o de reforma de la lleis o els règims, el boicot forma part de l’anomenat consum ètic o consum responsable i se centra en els canvis a llarg termini dels hàbits de consum.

Un boicot és quelcom simbòlic sense efectes reals?

“Això és el que ens volen fer creure els que no volen que actuem i són còmplices d’un bon nombre d’injustícies que es cometen tots els dies”, exclama Medina. Moviments i entitats socials coincideixen a recordar casos de boicots amb resultats positius com l’iniciat el 1995 per l’Oficina Internacional per a la Pau en oposició a les proves nuclears que es portaven a terme a la Polinèsia Francesa. La indústria vitícola francesa va patir especialment aquest boicot, a causa de la seva popularitat internacional. Finalment, el president de la República es va comprometre a signar un Tractat de prohibició total de proves nuclears, ratificat per França l’abril de 1998.
També destaquen el cas del boicot contra l’apartheid sud-africà que va ser iniciat per persones i grups independents. “Va créixer lenta però fermament i al final es va convertir en un boicot total: econòmic, esportiu, cultural, acadèmic i turístic. Sud-àfrica va ser obligada a canviar”, afirmen des del CSCA. A principis dels anys noranta es van iniciar boicots en tot el món contra empreses com Shell, Kellogg’s i Coca Cola entre altres, per a protestar contra les polítiques racistes del govern sud-africà. Les companyies objecte del boicot van promoure decisions dels accionistes exigint no operar en el país, accelerant l’abolició del règim segregacionista el 1994.

“En ocasions, la simple amenaça d’un boicot pot fer que una empresa cedeixi a les demandes dels que estan disposats a boicotejar”, expliquen des de Survival International, organització que va amenaçar la companyia Scott Paper amb un boicot, perquè els seus plans d’establir una plantació d’eucaliptus i una planta processadora de paper a Indonèsia amenaçaven la supervivència dels pobles indígenes. En resposta a l’avís, l’empresa va abandonar els seus plans.

El boicot i les noves tecnologies

Els moviments socials boicotistes expliquen que una campanya de boicot té avui moltes més possibilitats d‘èxit gràcies a Internet, a través de llocs web, grups de notícies o llistes de correu. “L’efecte ‘bola de neu’ a Internet és molt ràpid comparat amb altres. Des de la dècada dels noranta, els boicots estan millor organitzats i obtenen més atenció dels mitjans que mai. Com a conseqüència, poden ser molt eficaços en un període de temps més curt que anteriorment. Avui dia, amb Internet, un boicot de consumidors pot ser protegit per centenars de milions de persones”, explica Mother Earth.

Enllaços relacionats:

Més informació sobre els orígens i la història dels boicots a Viquipèdia.
Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina
Web de Boicot Preventiu i el seu ‘Manual del bon boicotista’.
Plataforma Aturem la Guerra de Barcelona.
Mother Earth.
Comitè de Solidaritat amb la Causa Àrab (CSCA).
Oficina Internacional per a la Pau
Survival International

Centre d’Investigació i Informació en el Consum (CRIC)

Llegeix altres notícies relacionades amb el consum responsable publicades a Canal Solidari.

Canal Solidari-OneWorld 2008