Barris fets a si mateixos: coneix-los!

Aquests dies es pot visitar al Museu de l’Hospitalet una exposició sobre un altre vessant de la memòria històrica: els quaranta anys del moviment veïnal a la ciutat. Una magnífica manera de descobrir la profunda riquesa de tot un seguit de barris que s’han sabut fer (i hagut de fer) a si mateixos.

Durant el tardofranquisme, molts barris de Barcelona i de la resta de ciutats de l‘àrea metropolitana aixecats a corre-cuita per allotjar les onades successives d’immigrants van començar a organitzar-se per reivindicar serveis tan simples (des de la perspectiva actual) com la pavimentació de carrers, la presència de semàfors en cruïlles impossibles de creuar pels vianants, l’arribada de l’enllumenat i l’aigua amb les mínimes condicions, la creació d’espais verds i centres de reunió, la instal·lació d’escoles… Serveis indispensables per a la vida diària que eren impensables en una època en què les autoritats no tenien cap voluntat de servei. I els ciutadans van decidir organitzar-se i mobilitzar-se per reclamar-los o, senzillament, per crear-los. Sovint amb l‘únic suport, més enllà dels veïns mateix, d’un catolicisme i d’un comunisme de base amb forta penetració en aquestes barriades.

D’això, en saben moltes coses membres del Centre d’Estudis de l’Hospitalet (CEL’H) com en Manuel, la Pilar, en Joan, l’Eva i en Felip, alguns dels principals col·laboradors de l’exposició Quaranta anys de moviment veïnal a l’Hospitalet de Llobregat. Oberta fins el 16 de gener vinent al Museu de l’Hospitalet, “vol ser un homenatge i un reconeixement a les persones que han treballat en favor dels seus conciutadans i conciutadanes des del moviment veïnal en l’any del quarantè aniversari de l’aparició de les primeres associacions veïnals a l’Hospitalet”.

Per mitjà d’uns quants plafons, el CEL’H descobreix unes experiències i reivindicacions ciutadanes de la dècada de 1970 massa eclipsades per l’efervescència política de l‘època. S’hi destaquen l’origen i el naixement de les primeres associacions veïnals de la perifèria de la ciutat, amb lluites urbanístiques tan decisives i incisives com la del barri de Can Serra (i la peculiar experiència de la Casa de la Reconciliació, aixecada pels veïns en col·laboració amb la parròquia). També s’hi esmenten les peticions en matèria d’educació i cultura, salut i esport, democràcia i igualtat de gènere… La part final de la mostra es dedica a les noves lluites urbanístiques, posteriors a 1980 i més lligades als drets socials i a la defensa dels “espais conquerits”.

“Quaranta anys de moviment veïnal a l’Hospitalet de Llobregat” es basa, principalment, en reproduccions gràfiques de textos i butlletins de l‘època (magníficament il·lustrats, la majoria), però també hi ha un espai amb material audiovisual molt valuós recuperat gràcies a la col·laboració de persones i associacions de la ciutat.

Una paret en blanc per a penjar-hi reivindicacions actuals tanca l’exposició i demostra que el moviment veïnal, època a època, mai no perd el seu rol ni la seva funció.

Podeu trobar més informació relacionada amb aquest tema a Babel’h, un banc de dades bibliogràfic d’estudis locals de l’Hospitalet mantingut pel CEL’H.