Avortar si o no? La pregunta que alguns Codis Penals no deixen formular

Durant més d’un segle, l’avortament terapèutic va ser legal a Nicaragua. Però durant l‘última campanya electoral el tema es va convertir en una de les principals controvèrsies. El Front Sandinista d’Alliberament Popular, que va acabar guanyant les eleccions i ara està en el Govern, va impulsar la reforma amb el suport dels partits més conservadors.

Nicaragua és un dels pocs països de tot el món en el qual es penalitza qualsevol tipus d’avortament. En l’actualitat, a 188 dels 193 països que formen part de les Nacions Unides, l’avortament terapèutic està permès quan la salut i la vida de les mares embarassades estan en perill.

Per això, des de fa dos anys, el 26 d’octubre està declarat a Nicaragua com el Dia Nacional de la Indignació. La celebració la porten a terme grups de dones i serveix per recordar que aquest dia de l’any 2006 el Govern del país va prohibir l’avortament terapèutic i que, des de llavors, qualsevol tipus d’avortament és il·legal.

“Hi ha lleis que l’Assemblea Nacional triga a aprovar anys però la de l’avortament es va aprovar en només tres setmanes”, explica Bea Hubert, membre del Col·lectiu de Dones de Matagalpa. Segons aquesta organització, el principal problema sobre aquesta qüestió en el país és “la desinformació” que existeix, sobretot en les comunitats rurals perquè “s’han utilitzat els mitjans de comunicació, especialment les ràdios, per influenciar la gent”.

A causa de la nova legislació, “hi ha dones que arriben a l’hospital amb embarassos d’alt risc i complicats i que han mort perquè el personal de salut no vol exposar-se a infringir la llei i passar 30 anys en la presó”, adverteix Bea Hubert. En concret, en el primer any d’aplicació de la llei, han mort 80 dones a Nicaragua “per la mala atenció en els serveis públics de salut o per la negligència en ells o per la por que ha generat en la societat la penalització de qualsevol interrupció d’embaràs”, assenyala el Col·lectiu de Dones de Matagalpa. Altres entitats com Human Rights Watch també han alertat d’aquesta situació.

En aquest context, aquesta organització ha analitzat la situació de més de 3.000 dones que es van quedar embarassades sense desitjar-lo. “La majoria eren joves, una quarta part menors de 19 anys; gairebé totes tenien estudis de primària, treball no remunerats o mal pagats, i no tenien un espai on compartir les seves inquietuds”, diu Bea Hubert. El principal motiu per a la irrupció de l’embaràs era “econòmic” i la “inestabilitat” que vivien les dones i, a més, “impressiona que el temps entre la primera regla i el primer embaràs és tan sols d’un any”, afegeix.

Per tots aquests motius, des del Col·lectiu de Dones de Matagalpa i altres entitats de dones de Nicaragua demanen al Govern que faci marxa enrere i que no penalitzi “cap forma d’avortament”, així com que garanteixi “serveis de salut segurs i de qualitat” i que aposti per l’educació sexual. Es tracta de tenir “dret a decidir, que l’avortament sigui legal i segur perquè no morin dones, i que hagi accés a anticonceptius”, apunta Hubert.

Des del Front Sandinista d’Alliberament Nacional, en canvi, el seu diputat Edwin Castro explicava durant el procés d’elaboració de la nova llei sobre l’avortament a Nicaragua que la mesura no tenia a veure amb la política i que perseguia la “protecció a la vida i, de cap manera, obeïa accions electorals”. L’FSLN va reformar la llei de l’avortament amb el suport de gairebé tots els partits polítics del país i va veure recolzada la seva iniciativa des de sectors com les esglésies catòlica i evangelista, que van recollir més de 200.000 signatures.


Dones mobilitzades a Espanya

Les mobilitzacions que des de fa gairebé dos anys porten a terme grups de dones nicaragüenques no són accions aïllades a favor dels drets sexuals i reproductius. A l’Estat espanyol, la controvèrsia va sorgir el passat mes de desembre, quan es van detenir professionals que practicaven avortaments a clíniques habilitades i dones que havien avortat. La legislació a Espanya despenalitza parcialment l’avortament des del 1985 i, a més, l’Estat espanyol va ratificar el dret a decidir i a la salut sexual i reproductiva en la conferència Internacional de Població i Desenvolupament del 1994 i en la IV Conferència Mundial de la Dona de Beijing del 1995.

Grups de dones de diverses ciutats d’Espanya van engegar una campanya pel dret a l’avortament que encara es porta a terme i que fa diverses setmanes va lliurar a diversos jutjats milers de signatures de dones que s’autoinculpaven per haver avortat o per haver acompanyat a avortar una altra dona. L’objectiu d’aquestes accions, que continuaran durant el 2008, és exigir que l’avortament “surti del Codi Penal” i que hi hagi “formació d’especialistes”, afirma Montse Cervera, membre de la Campanya pel Dret a l’Avortament.

Un estudi realitzat per 12 entitats membre de la Coordinadora Estatal d’Organitzacions Feministes de l’Estat Espanyol fa un any explicava que la pràctica de l’avortament a Espanya “presenta una situació molt diferenciada segons la Comunitat Autònoma de la qual es tracti” i deia que “no s’ha avançat en la normalització de l’avortament com a prestació sanitària en la xarxa pública i que, en la majoria de les comunitats autònomes, cada vegada hi ha menys serveis públics”.

“Només el 3% dels avortaments es fan en aquests moments en el sistema públic espanyol”, apunta Montse Cervera.

En aquest context, en els últims mesos la Federació de Dones Progressistes ha defensat que qualsevol modificació de la llei de l’avortament a Espanya “ha de ser per millorar els drets de protecció i seguretat de les dones adquirits el 1985”. Segons la directora de l’Institut Estatal de la Dona, Rosa Peris, l’actual normativa té “grans deficiències” i hauria d’obrir-se un debat sobre el tema.

L’Institut de Política Familiar, en canvi, demanava una reforma de la llei per evitar el “frau” que, en la seva opinió, es dóna en aquests moments perquè en un any poden arribar a realitzar-se 100.000 interrupcions de l’embaràs al·legant “risc psicològic de la mare”. Per al Fòrum de la Família, aprovar una llei que permeti l’avortament lliure seria “inconstitucional” i qualsevol reforma s’hauria de sotmetre a referèndum.


Des dels grups polítics, durant la campanya electoral José Luis Rodríguez Zapatero va convidar el PSOE a reflexionar sobre si és necessari o no realitzar modificacions en l’actual llei de l’avortament, fet al qual s’oposa el Partit Popular, que aposta per aplicar la llei actual.

Drets sexuals i reproductius en la cooperació al desenvolupament

Tant Montse Cervera com Bea Hubert van parlar de la realitat de l’avortament i dels drets sexuals i reproductius a Espanya i Nicaragua durant una jornada organitzada fa uns dies per l’ONG Entrepobles, a Barcelona.

En aquesta línia, aquesta entitat afirmava que les organitzacions no governamentals encara tenen molt a fer en aquest àmbit perquè parlen de drets sexuals i reproductius però, “en l’aspecte concret, les argumentacions semblen dels anys 80”, en referència a l’avortament.

A Catalunya, per exemple, “el Pla Director de Cooperació parla de salut sexual i reproductiva però ho redueix a qüestions maternoinfantils i encara queda per aprofundir”, explica Entrepobles, que diu que “s’ha avançat més en el marc de l’AECI”, que parla del dret a decidir si es té fills o no, de mesures per promoure la maternitat sense riscos i del dret a no sentir-se discriminada ni a patir violència. “Les organitzacions no tenen moltes excuses per no entrar en el debat, perquè existeix una base i uns drets adquirits”, conclou.

Més informació:
Coordinadora Estatal d’Organitzacions Feministes a Espanya
Col·lectiu de Dones de Matagalpa
Entrepobles
Al Directori d’Entitats trobes entitats que treballen temes de salut
Llegeix altres notícies sobre salut reproductiva publicades a Canal Solidari

Canal Solidari-OneWorld 2008