Avatar, o Hollywood amb els pobles indígenes

Disposada a passar una tarda entretinguda d’efectes especials vaig anar a veure Avatar… el que no m’esperava era un rerefons com el que vaig trobar.

Les festes nadalenques donen per sopars en família, compres desaforades i estrenes de grans produccions fantàstiques de Hollywood. Enguany he cedit a aquesta darrera tradició i he anat a veure Avatar, la que diuen és la pel·lícula més cara de la història. Disposada a passar una tarda entretinguda d’efectes especials… el que no m’esperava era un rerafons com el que vaig trobar.

Deixeu-me que us posi en antecedents. Avatar situa en un futur llunyà, els humans viatgem a altres planetes i pel que es deriva d’un comentari del protagonista, al nostre no queda un bri de verd. En la recerca d’un mineral molt apreciat pels mercats terraquis, “la companyia” es topa amb Pandora, un planeta fantàstic, ple de vida, biodiversitat i energies sorprenents. Pandora és la terra dels Na’vi, una comunitat que viu en equilibri amb l’entorn, la naturalesa, la terra dels seus ancestres, que els dóna l’energia i els recursos per viure. Però, tal i com ens explica el representant de “la companyia” a Pandora, els indígenes viuen sobre el més gran jaciment d’aquell apreciat mineral.

Els Na’vi defensaran la seva terra per sobre de tot. La companyia passarà per sobre de tot i de tothom per aconseguir el seu objectiu, no permetran que uns pocs indígenes “salvatges amenacin tota l’operació”. No revelaré aquí els detalls de la pel·lícula, no entraré en les fantàstiques històries d’humans que es “converteixen” en Na’vi a través dels seus avatars, ni les boniques històries d’amor, fraternitat, dignitat i lluita … que adornen la història.

Però mentre em meravellava amb els efectes especials, no podia deixar de pensar com de propera és la realitat de Pandora. No cal anar-se a centenars d’anys en el futur ni a l’altra banda de l’univers. A l’Amazònia o als Andes, al Sàhara o a les selves centreafricanes, a Indonèsia o al Caucas, empreses mineres i petroleres no s’aturen davant de res ni de ningú per aconseguir els preuats minerals o recursos energètics, entrant en conflicte amb les comunitats que habiten les riques terres des de temps ancestrals.

Aquests conflictes pels recursos naturals, siguin minerals, combustibles fòssils, fusta, peixos, aigua o terra cultivable, es repeteixen arreu del món empobrit, el que anomenem Sud Global. Les empreses transnacionals no escatimen recursos, com en la pel·lícula, des d’estratègies més diplomàtiques d’oferir escoles i llaminadures per convèncer de la importància de col·laborar o la cooptació de líders locals, fins a forces paramilitars quan la diplomàcia no funciona. Sense anar més lluny, poc abans de Nadal ens arribava la notícia de l’assassinat de dos activistes mediambientals que s’oposen a la Mineria a El Salvador.

I les comunitats amenaçades, també al planeta terra, resisteixen aquests atacs amb dignitat i força, i sovint aconsegueixen aturar les màquines excavadores, tot i que en altres ocasions són expulsades de les seves terres, acusades d’anar en contra del desenvolupament i el progrés, amb l’argument del benefici per la majoria i el rerafons dels guanys extraordinaris per uns pocs.

A la pel·lícula de Hollywood, que segueix la línia d’altres cintes amb missatge polític que podem veure als nostres cinemes de tant en tant i que ha aixecat les crítiques dels sectors més conservadors als Estats Units, us podeu imaginar qui guanya en aquesta lluita entre la defensa del que és legítimament seu i els despietats que arriben per fer-los fora per la força. I en la realitat del planeta terra? Qui protegeix els pobles indígenes?

Campanyes i organitzacions d’arreu del món donen suport a aquestes comunitats. A casa nostra, des de la Plataforma de Seguiment a Indústries Extractives a campanyes com Qui deu a Qui?, Repsol Mata o el col·lectiu Respostes a les Empreses Transnacionals, s’organitzen per que la impunitat de les empreses no segueixi avançant.

Per il·lustrar el tema, un extracte del tràiler (minut del 0:34 a 1:05)

“you’re on Pandora (…) there’s an indigenous population called the Na’vi, they’re very hard to kill … This is why we’re here, because this little grey rocks sells at 20 million a Kilo … their village happens to be resting on the richest diposit and they need to be rellocated … Those savages are threating our whole opperation”

“esteu a Pandora (…) hi ha una població indígena anomenada els Na’vi, i són molt durs de matar … Per això estem aquí, perquè aquesta petita pedra gris es ven a 20 milions el Kilo … El seu poble resulta estar sobre el més ric dipòsit i necessiten ser recol·locats … Aquests salvatges estan amenaçant tota la nostra operació”