Aigua sana per a tothom? Sí, l'any 2108!

Si seguim amb el mateix nivell d’inversió actual, haurien de passar 90 anys abans que qualsevol ésser humà pogués gaudir del seu dret a accedir a una aigua sana. Però, per què? No hi ha aigua per a tothom?

L’accés a l’aigua i el seu sanejament és un dels majors reptes del segle XXI. Ramón Valescar, director de Cooperació a l‘Àfrica d’Intermon Oxfam, ens dóna algunes claus per entendre la problemàtica de l’aigua.

Segons l’ONU les conseqüències relacionades amb el consum d’aigua no potable provoquen cada any més víctimes mortals en tot el món que qualsevol tipus de violència i, segons dades de l’ONU, 1.100 milions de persones en el món no tenen accés a l’aigua segura i 2.400 milions de persones no tenen accés a instal·lacions sanitàries bàsiques. Cada any al voltant de quatre milions de persones, la majoria d’elles menors, moren per malalties relacionades amb l’aigua. No hi ha aigua per a tothom?
Molta gent pensa que la “problemàtica de l’aigua” es deu a l’escassesa però no és així. Hi ha aigua per a tothom, aquí no està el problema.

On està, doncs?
Desgraciadament es conjuguen diversos factors. Principalment el problema és que l’aigua està malament distribuïda. Manca inversió per assegurar una distribució d’aigua sanejada a tot el món. Els Governs fan una distribució insuficient i en els països on no hi ha recursos, qui ha d’invertir és la comunitat internacional.

Altres factors importants són el creixement exponencial de la població, la manca d’infraestructures adequades, la poca cura de les conques dels rius, la deforestació i les conseqüències del canvi climàtic. La contaminació, probablement no sigui el motiu únic no l’essencial, però els abocaments en rius i llacs i la falta de regulacions per fer complir les normatives afecten a milions de litres d’aigua que es deterioren i no són vàlids per al consum humà.

Es pot parlar d’una crisi de l’aigua global o els problemes es deriven de moltes crisis locals juntes?
És una combinació dels dos. Clarament les conseqüències de l’escalfament global afecten en tot el món a l’accés a l’aigua potable, però també cada crisi en cada regió té les seves especifitats. Les faltes d’inversions i les desigualtats en la distribució dins de cada país (la gent que té diners dintre d’alguns Estats tenen accés a l’aigua i la gent sense recursos no pot accedir a ella) configuren crisi a nivell local que se sumen a la problemàtica.

Com hem arribat a aquesta situació?
De diferents maneres. D’una banda l’augment de la població en les últimes dècades ens ha dut a fer un ús intensiu i descontrolat dels recursos. D’altra banda, en moltes zones un dels principals motius de no tenir un accés segur a l’aigua és culpa de la deforestació. En moltes regions no compten amb energies alternatives, viuen de la llenya o necessiten de la llenya per a viure. També la visió miop de la cooperació internacional i dels Governs al no haver volgut invertir durant anys en infraestructures per a garantir l’accés segur a l’aigua ens han llançat a aquesta realitat. Afortunadament aquesta visió miop s’ha anat corregint.

Són les privatitzacions de l’aigua que es donen en el Nord també parteix del problema?
Nosaltres pensem que ha d’haver una regulació del dret a l’accés a l’aigua potable. Els Governs han de garantir l’accés i no utilitzar l’aigua com una font de negoci. La gestió de l’aigua ja sigui pública o privada ha d’estar sota un control públic. Els Governs han d’assegurar-se que l’aigua arribi a tots els racons, també allí on no sigui rendible dur-la. L’aigua no pot distribuir-se sota criteris de rèdit econòmic.

En països com Bolívia hem vist que el fet de tractar l’aigua com una font de negoci i no com un dret a la gent aboquen la població al desastre. De fet, en aquest país després dels successos de Cochabamba l’aigua va haver de tornar a ser de titularitat pública.

Qui pateix més les conseqüències de la falta d’accés a l’aigua potable?
Els problemes de l’aigua entenen també de geografia i, una vegada més, és l‘Àfrica subsahariana la regió en la qual els seus habitants pateixen les pitjors conseqüències. Els països del Sahel són els quals estan més retardats ara per ara a aconseguir accés a l’aigua en tot el món. Com sempre les persones més empobrides, i d’entre elles les quals viuen en zones més aïllades, són qui més pateixen les conseqüències de la falta d’accés a aigua sanejada.

També entenen de gènere?
Si. Les dones i nenes són les quals tenen l’accés més difícil a l’aigua i qui més pateixen les conseqüències d’ingerir aigua en mal estat. A més, solen ser les encarregades d’anar a recollir l’aigua. A Etiòpia vam treballar amb dones i nenes que han de caminar 3 hores per anar a buscar aigua per la seva família. A les nenes això els impedeix, per exemple, anar a escola. I no només això. En molts països d‘Àfrica el fet de no tenir latrines separades i segures fa que les nenes no vagin al col·legi, per por de l’assetjament sexual o a contreure infeccions.

Les dones són també les quals s’encarreguen de cuidar a les persones malaltes, el que no els permet ocupar el seu temps en altres tasques.

Quina relació té l’aigua amb el desenvolupament?
És una relació total. No es pot concebre el desenvolupament sense aigua. L’aigua és un mitjà de producció de pastors i guanyadors. És un factor totalment vital per a la salut i, fins i tot, és un motor per l’economia, ja que les malalties relacionades amb l’aigua en mal estat influeixen en l’absentisme laboral. A més, l’aigua també és un factor de conflicte entre comunitats veïnes. Ja ho és a Burundi entre els uttus i els tutsis i en moltes més zones d‘Àfrica, i pot ser que ho sigui en moltes més regions en el futur.

Coneixem un camí per a sortir d’aquesta situació?
Si. Hi ha molts camins per sortir d’aquesta situació i tots passen per implicar-nos tots a fer un ús racional i estalviar aigua, treballar al costat de les entitats per detenir el canvi climàtic i exigir als Governs que implantin legislacions i regulacions per assegurar l’accés a l’aigua.

Nacions Unides parla que s’estan donant avanços quant a l’accés a l’aigua. Què opineu des d’Intermon?
Si. S’estan donant avanços. Però els nostres càlculs indiquen que si seguim amb el nivell d’inversió actual no s’arribarà a l’Objectiu del Mil·lenni d’accés universal a l’aigua fins el 2035, però l’objectiu del sanejament no es complirà fins el 2108!!! S’haurien de doblegar les inversions perquè no hàgim d’esperar 90 anys perquè tots els éssers humans puguin gaudir del seu dret a l’accés a un aigua sana.

La comunitat internacional no hauria de posar-se les mans al cap amb aquesta petició, ja que si ens posem purament economicistes, hi ha estudis que demostren que per cada euro d’inversió en accés a l’aigua d’un país, es reben gairebé tres de beneficis. Només cal pensar que la meitat de persones que omplen els hospitals d‘Àfrica pateixen afeccions relacionades amb el mal estat de l’aigua.

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.