Abans del sisme, el 75% dels haitians no tenia accés a aigua potable...

Abans del sisme, el 75% de la població haitiana no tenia accés a aigua potable, el 56% vivia per sota de la pobresa absoluta i el 49% de nens no anava a escola. Els successius expolis i la inestabilitat política han marcat de forma dramàtica la vida del poble més empobrit d’Amèrica.

Haití compta amb 10 milions d’habitants en una superfície de 27750 km² i el seu capital és Port-au-Prince, lloc on s’ha donat el sisme. El país es divideix en 10 departaments, 41 districtes i 133 comunes.

Context històric
Des dels seus orígens, la història d’Haití ha estat marcada per la convulsió. En 1844 es va independitzar de la resta de la illa L’Espanyola, el que avui és la República Dominicana.

El 1915, Estats Units envaeix la illa emparant-se en la inestabilitat política. La va controlar exercint el seu control durant vint anys.

El 1957 va ser triat com president François Duvalier, Papa Doc, que va governar amb ajut militar i financer d’Estats Units i que el 1964 es va proclamar president vitalici. El seu fill Jean-Claude Duvalier, Nené Doc, el va succeir el 1971.

La història més recent ve marcada pel govern d’Aristide a partir de 1991, que, després d’una greu crisi interna l’any 2004, va culminar amb l’ocupació d’Haití per part dels Cascos Blaus de l’ONU. Un govern interí, aprovat pel consell de Seguretat de l’ONU, va assumir el poder i Nacions Unides va enviar una força d’estabilització per tal de restaurar l’ordre fins les eleccions de 2006, en les quals René Préval va resultar triat president del país.

Totes aquestes dècades de pobresa, corrupció, expoli i ingerències externes han arribat a expressar-se de forma dramàtica en la vida del poble més empobrit d’Amèrica, amb conseqüències no només polítiques sinó també econòmiques, socials, culturals i de desenvolupament.

Indicadors econòmics
Segons les dades de 2009 del World Development Indicators, Haití es troba en el lloc 182 quant a índex de desenvolupament humà, només per davant de països com Guinea, Gàmbia, Bangla Desh o Etiòpia. La seva renda per càpita és de 520 dòlars, davant dels 5.122 de la seva veïna, la República Dominicana i els 35.331 dòlars de l’Estat espanyol.

Amb el sisme es calcula que perdrà el 15% del seu PIB, tal com va assenyalar a la premsa Yvonne Tsikata, directora de les operacions del Banc Mundial en el Carib.

En l‘última dècada hi ha nous factors que estan facilitant la circulació monetària, com l’ajuda internacional bilateral o multilateral, remeses de divises dels emigrats, el tràfic de drogues, el contraban i altres moviments especulatius.

Analfabetisme, sida i desastres naturals
Una realitat s’imposa cada vegada més: el país no produeix, mentre augmenta el consum. Al voltant del 56% de la població es troba per sota de la línia de pobresa absoluta, l’esperança de vida és de 58,1 anys, l’analfabetisme gira entorn del 39% i el 49% de nens es troben sense escolaritzar. A més el 75% de la població no té accés a aigua potable.

La sida també copeja durament. S’estima que el 2,2% de la població adulta viu amb VIH/sida, això situa Haití entre els 30 països amb major taxa de prevalença de la malaltia al món.

A causa de la seva ubicació en zones tropicals, Haití és un país propens als desastres naturals. Entre 2001 i març de 2007, els desastres naturals van deixar més de 18.000 morts i 132.000 persones sense llar. Uns 6,4 milions de persones es van veure afectades.

El 2008 van ser quatre tempestes tropicals durant tres setmanes que van deixar 800 persones mortes i un milió d’afectats.

La cooperació espanyola a Haití

El govern espanyol desenvolupa i dóna suport projectes de desenvolupament a Haití. Els eixos prioritaris de la intervenció de l’Agència Espanyola de Cooperació a Haití són els següents:

1. Governabilitat democràtica. Promoció de la qualitat democràtica i respecte dels drets fonamentals a través d’activitats d’enfortiment de les Administracions Públiques.

2. Desenvolupament rural i lluita contra la fam. Contribuir a fer efectiu el dret humà a l’alimentació i millorar les condicions de vida i de seguretat alimentària de la població rural i urbana.

3. Educació. Contribuir a l’assoliment del dret a una educació bàsica, inclusiva, gratuïta i de qualitat mitjançant l’enfortiment dels sistemes públics d’educació.

4. Aigua i sanejament. Promoure el dret humà a l’aigua, i millorar i ampliar la cobertura i l’accés a l’aigua potable i al sanejament bàsic.

5. Creixement econòmic per a la reducció de la pobresa. Es desenvolupa el sector de les *microfinanzas, els *microcréditos i el sector de la pesca marina en el departament sud-est del país.

6. Sostenibilitat ambiental, lluita contra el canvi climàtic i hàbitat. Contribuir a una gestió sostenible del capital natural i a models de desenvolupament que permetin millorar el benestar i la qualitat de vida de la població.

7. Cultura i desenvolupament. Recuperació i ús social de gran part del patrimoni històric i artístic del sud-est del país a través de la instal·lació d’una Escola Taller a Jacmel, del Programa de Patrimoni per al Desenvolupament, projectes d’urbanisme i de suport als Ministeris de Cultura i de Turisme.

8. Gènere en desenvolupament. Enfortiment de les polítiques i del mecanisme nacional d’igualtat, així com del suport a les mesures integrals per a la prevenció i el tractament de la violència contra les dones a través del treball realitzat en *partenariado amb agències del Sistema de Nacions Unides.

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.