A la #Primaveravalenciana ahir els llibres van guanyar als cascos

La resposta ciutadana al que internacionalment ja es coneix com “La Primavera Valenciana” va ser increïble. Érem milers de persones congregades ahir al carrer Xàtiva. Milers segons El País, jo no vaig saber dir quants érem, la meva vista no abastava el principi ni el final de la marea de manifestants.

Els llibres que cadascú portava eren un símbol clar de les úniques armes que nosaltres teníem: els llibres, els nostres cervells que (a diferència de la policia nacional) no cobrim amb cascos i el nostre poder de participació i de sentir que ahir els carrers del centre de València per fi van tornar a ser dels ciutadans i no de les forces de “seguretat” de l’Estat.

A les 15.30h de la concentració va començar la marxa. Aquest cop es van encarregar que el trànsit no interrompés als manifestants, així que tranquil·lament vam poder anar des de la Plaça de l’Ajuntament fins a la Prefectura Superior de Policia de la Comunitat Valenciana, passant per la Subdelegació de Govern i acabant la marxa a la seu del PP.

Els càntics retreien l’actuació de la policia nacional dels darrers dies i demanaven la dimissió de la delegada del Govern i del cap de la policia, així com l’absolució dels càrrecs de 12 dels 43 estudiants detinguts en aquests dies.

L’emoció, el vibrar dels cants a l’uníson, el sentiment d’unió i de què entre tots i totes podem aconseguir-ho, va fer que la manifestació d’ahir fos emocionant i un pas més perquè el poble valencià fos escoltat.

Aquesta vegada la policia no va tenir ordres d’actuar ni van gosar enfrontar-se als manifestants. En la meva opinió, no crec que fos una forma de retractar-se, crec que més aviat va ser una conseqüència dels seus propis actes: d’una simple assentada estudiantil en contra de les retallades en educació a un gran moviment solidari ciutadà que ha tingut repercussions a nivell internacional.