A la Dona Arbre i Premi Nobel de la Pau, Wangari Maathai

En els temps que corren es necessari recordar a persones com la Premi Nobel de la Pau, Wangari Maathai, que va morir ahir després de la seva última gran lluita, contra un llarg càncer d’ossos.

“Tota persona que hagi aconseguit alguna cosa ha estat enderrocada diverses vegades. Però totes elles s’ha aixecat i ha continuat, i això és el que sempre he intentat fer.” Precioses paraules de l’activista recollides al web del moviment Cinturó Verd, del qual va ser fundadora. I és que Wangari Maathai mai desistir en el seu intent:

La primera revolució, l’educació
Wangari Maathai va aconseguir escolaritzar-se en una dècada, la de 1940, en què molt poques nenes kenyanes anaven a l’escola. Amb 20 anys va aconseguir una beca per acabar els seus estudis universitaris als Estats Units i després a Alemanya. El 1966 va tornar al seu país, ja independitzat, però amb molts reptes per afrontar en l‘àmbit social. Poc després es va unir a l’Escola de Medicina Veterinària de la Universitat de Nairobi. El 1971 va ser la primera dona d‘Àfrica oriental i central en doctorar-se, i es va convertir també en la primera dona en presidir un departament a la universitat i en ser nomenada professora.

Set arbres en un jardí
Una altra revolució, de color verd, va començar amb un afany seu, el de plantar arbres en el seu jardí, i amb ells les llavors del Moviment Cinturó Verd, que es va establir oficialment el 1977. El Green Belt Moviment-GBM ha mobilitzat a centenars de milers de dones i homes a plantar més de 47 milions d’arbres, la rehabilitació d’entorns degradats i la millora de la qualitat de vida de les persones en situació de pobresa. El GBM avui és un dels programes de protecció ambiental més potents d‘Àfrica. Tot això va fer que Maathai es guanyés el sobrenom afectuós de Dona Arbre, Tree Woman.

Dones i homes són iguals
Però la científica i humanista també va buscar la manera de situar le dones africanes en igualtat de condicions que els homes i va lluitar per la democratització dels drets humans. Precisament un dels objectius del Moviment Cinturó Verd va ser el de millorar la qualitat de vida de les dones que reforestaven boscos i “vides”, empoderant-se i recuperant així l’essència dels valors vinculats a la terra, la comunitat i la cultura.

Una lluita, el de la dignitat de la dona, que va viure en carn pròpia. Mare de tres fills, el 1980 es va divorciar del seu marit, un antic parlamentari, que es va separar d’ella amb l’argument que “era massa educada, amb massa caràcter i massa èxit per poder controlar-la”.

No hi ha pau sense desenvolupament sostenible
El reconeixement internacional li va arribar el 2004 quan el Comitè Noruec del Premi Nobel de la Pau va reptar al món al atorgar-li el Premi Nobel, ampliant així el significat de pau al de desenvolupament sostenible, a una bona administració de la terra i a l’existència d’espais democràtics. Avui és aquest un terme totalment acceptat per la comunitat, precisament la setmana passada celebrarem el Dia Internacional per la Pau amb una notícia que feia referència a aquest concepte de pau social. A l’anunciar el premi, el jurat del Nobel va dir que la professora Maathai “es troba al capdavant de la lluita per promoure el desenvolupament social, econòmic i cultural ecològicament viable a Kenya ia Àfrica” ​​i va elogiar el “enfocament integral” del seu treball.

Dels arbres a la incidència política
A més de la seva enemistat amb la dictadura de Kenya, amb diferents governs i dels seus constants visites a la presó, el 1997 Maathai va intentar entrar a la política kenyana en presentar a la presidència del país, aspiració que es va frustrar quan el seu partit va retirar la seva candidatura dies abans de les eleccions. En 2033 va ocupar el càrrec de viceministra de Medi Ambient a Kenya, on va aplicar a escala política les seves teories de desenvolupament sostenible i treball comunitari, però també va desenvolupar programes de promoció de l’educació i la salut.

En els últims anys la professora Maathai va exercir un paper cada vegada més important en els esforços globals per abordar el canvi climàtic i, concretament, la defensa de la protecció dels boscos nadius i la inclusió de la societat civil en les decisions polítiques, per això, a partir de 2005 va participar reiteradament en organismes internacionals. A més, intensificar la seva lluita, posant en dubte el paper de les grans fàbriques i transnacionals que deterioren l’ambient i només busquen beneficis.

El seu llegat bibliogràfic
La professora Maathai va documentar la seva vida, el treball que ha dut a terme, i les seves idees en quatre llibres: The Green Belt Movement: Sharing the Approach and the Experience (2003), Unbowed (2006), The challenge for Africa (2008) i Replenishing the Earth: Spiritual Values ​​for Healing Ourselves and the World (2010).

Per tot això, i molt més que ens queda per explicar aquí, li donem les gràcies i li enviem una forta abraçada.