"A Guatemala no hi ha hagut un procés real de transformació de l’Estat, i això genera impunitat"

Amílcar Pop ha estat fins fa pocs dies president de l’associació d’advocats i notraris maies de Guatemala, una entitat que treballa per la creació de jurisprudència i un cos jurídic propi dels pobles indígenes, l’enfortiment de les autoritats tradicionals i la seva participació política. Pop ha estat al darrer Fòrum Social Mundial 2009 de Belém, convidat a l’Espai pels Drets Col·lectius dels Pobles, organitzat pel CIEMEN amb el suport de l’ACCD.

Quina és la realitat actual dels pobles i el moviment indígena a Guatemala?
Després de la repressió històrica contra els pobles indígenes, i especialment contra les seves estructures organitzatives comunitàries, ara arribem aparentment a un nou cicle, on l’exercici comunitari d’aquests pobles comença a superar la violència històrica. Però dos grans temes se’ns plantegen encara: l’explotació dels recursos naturals i el desafiament de l’Estat guatemalenc per impedir a les comunitats indígenes l’exercici autònom del seu sistema jurídic i polític. Aquestes dues qüestions no resoltes plantegen encara una alta conflictivitat i una inestabilitat permanents.

De Guatemala es destaca sovint la impunitat, els crims no resolts, amb índexs que freguen el 90%, i la infiltració del crim organitzat en les estructures policials i judicials del país. Des de fa un any funciona al país la Comissió Internacional contra la Impunitat (CICIG), impulsada per Nacions Unides i dirigida per l’espanyol Carlos Castrejana. Com estan avançant els treballs d’aquesta comissió?
Hem de recordar que l’enfrontament armat intern que va patir Guatemala durant 40 anys va deixar un aparell de l’Estat al servei de determinats sectors, molt jerarquitzats, com els militars, que van utilitzar la guerra per esdevenir nou grup de poder econòmic; o com l’oligarquia criolla, que mai no va patir cap dels efectes negatius del conflicte.

L’Estat guatemalenc està dominat estructuralment per aquests dos poders, que ara estan més o menys enfrontats després de la signatura dels acords de pau de 1996. Tot això ha generat que les institucions estatals que estaven al seu servei, des de la Policia fins a la judicatura, no s’hagin adaptat a les noves institucions sorgides amb els acords de pau, i que Guatemala encara pateixi una institucionalitat molt dèbil, per consolidar-se i funcionar correctament.

De fet, no hi hagut un procés real de transformació de les estructures de l’Estat i això és el que genera aquesta impunitat, que sembla invencible i que ara la CICIG intenta combatre i desmantellar amb moltes dificultats i, de moment, poca incidència. Però com a societat civil estem esperançats, hem de donar suport a aquest procés perquè, almenys, Guatemala visibilitzi les seves debilitats profundes.

El respecte als drets humans també es deu ressentir d’aquesta situació...
Sí. Hi ha un dèficit molt clar, sobretot en formació. No va existir una formació ètica dels professionals del dret, vam patir una fuga de cervells a l’exili, de professors i juristes molt preparats, i altres, prop de 400, que van ser assassinats. Això va provocar que els mestres i professors a les universitats acabessin sent persones relacionades amb el poder. I ara els fiscals i jutges actuals són un producte d’aquest sistema, sense cap nivell mínim d’honestedat i transparència en el seu exercici, integrants i part d’un estat opressor, que violava els drets humans, els drets indígenes, i que defensava els interessos de les transnacionals.

Hi ha excepcions, és clar, però l’escenari actual no és gens satisfactori. Tota la institucionalitat que sorgeix dels acords de pau es veu viciada i cooptada per aquests grups de poder. Per exemple, l’antiga policia judicial, que eren executors extrajudicials de repressió contra els moviments socials i els grups guerrillers, van esdevenir els investigadors oficials del ministeri públic.

Un altre dels problemes a Guatemala és la privatització de la seguretat.
Sens dubte. De la guerra també hem heretat aquest fenomen. Els grups paramilitars s’han reconvertit en cossos de seguretat privada. Grans grups empresarials o les famílies tradicionals més poderoses del país impulsen aquest procés. Pensem que a Guatemala hi ha 120.000 policies privats enfront de 85.000 policies nacionals. Hi ha un exercici empresarial de la seguretat, i la formació d’autèntics exèrcits privats clandestins que, per exemple, provoquen que quan hi ha una forta inversió empresarial en alguna zona del país, vagi acompanyada també d’importants onades de repressió i violència, aparentment qualificada de delinqüència comú o organitzada, però que va més enllà i és un problema de fons.

Quin primer balanç es pot fer de l’any i mig de l’arribada a la presidència guatemalenca d’Álvaro Colom, que es va presentar com una opció real de canvi i consolidació democràtica?
El primer que hem de tenir present és que el govern d’Álvaro Colom no és únicament Álvaro Colom. Per arribar a la presidència, el seu partit va haver de pactar amb diferents sectors de poder. Arriba a un acord amb part del moviment camperol, que més enllà de donar resposta a algunes de les seves demandes simplement ha acabat generant un model de clientelisme corrupte. També arriba a acords amb part del sector empresarial, amb l’exèrcit i militars qüestionats i també corruptes. El comerç exterior, per exemple, continua a mans de transnacionals i amb molt poca incidència en la presa de decisions per part del govern.

Pel que fa a la persecució i criminalització dels moviments socials, el ministeri de l’Interior segueix dominat pel sector empresarial, i en un any ha decretat quatre estats d’excepció. En aquest període també han mort prop de 600 dones, 3.500 morts violentes en total, i el govern no ha pogut combatre aquesta criminalitat. Es produeix també el fenomen del transfuguisme polític, on prop de 20 diputats del partit de Colom ja han abandonat el seu grup parlamentari. El govern de Colom és ara per ara un govern lligat de mans i peus, amb poc marge per actuar i encarar les transformacions estructurals que necessita Guatemala. Ens preocupa la incapacitat institucional que mostren l’Estat i la presidència, juntament amb la seva indefinició ideològica i política.

(*) L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) és l’organisme que gestiona la política de cooperació al desenvolupament, construcció de pau i acció humanitària de la Generalitat de Catalunya.

Què Puc fer jo?

• Difon l’entrevista. T’ha semblat interessant aquesta informació? Ens ajudes a difondre-la? Pots enviar-la a algú, reproduir-la al teu bloc o web (citant-nos i enllaçant-nos, si us plau) o menear-nos. Difondre una bona idea per construir un món millor és ja una passa per aconseguir-lo!


• També pots aconseguir més informació sobre l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.


• Busca al nostre directori entitats que treballin en el sector de la cooperació a la teva província i posa’t en contacte amb elles per participar. També pots buscar oportunitats de voluntariat relacionades amb aquest tema a HacesFalta.org


• Consulta altres notícies sobre cooperació publicades a CanalSolidari.org. Si vols trobar notícies sobre altres temes i ONG concretes, t’animem a utilitzar el nostre cercador de notícies.


• I si no vols perdre’t cap d’aquestes informacions, subscriu-te al nostre butlletí setmanal i el rebràs cada dimarts al teu correu electrònic. També pots subscriure’t via rss.

CanalSolidari.org 2009