"A Guatemala la millor terra es destina a l'exportació encara que el país pateixi fam"

Pablo Sigüenza, investigador del centre d’estudis IDEAR i portaveu de la campanya “Vamos al grano” a Guatemala, ens explica com funciona aquesta iniciativa que lluita contra la inseguretat alimentària i la fam crònica que viu el país.

Com pot ser que Guatemala tingui el quart pitjor índex de desnutrició crònica infantil al món quan és un país ric en recursos?

La millor terra no es destina a la producció d’aliments per a consum intern, encara que el país passi fam, sinó a la agroexportació. El 8% de productors concentren el 80% de la terra cultivada. Guatemala és el segon país més inequitatiu en la tinença de terra d’Amèrica Llatina després del Brasil. Altres factors que contribueixen a aquesta situació són la concentració dels mercats agrícoles i l’abandonament de l’agricultura camperola per part de les institucions públiques.

En què es concreta aquest “abandonament de les institucions”?
L’IDEAR va fer una investigació el 2008 amb dades del Ministeri d’Agricultura on es concloïa que havia 700.000 hectàrees de terra apta per produir blat de moro en el país que estaven infrautilitzades. Si es cultivessin podria produir tot el blat de moro bàsic que necessita Guatemala i fins i tot generar excedents per a l’exportació. Però no s’exploten perquè la majoria està en mans privades que especulen amb la terra, que estan esperant tenir rèdits per la renda de la terra. No hi ha una intervenció de l’Estat i el seu rol va a menys. En la dècada dels 70 es va crear el sector públic agrícola, que va arribar a tenir 22.000 treballadors. A través del Ministeri d’Agricultura es donava crèdit rural, es feia investigació agrícola, es donava assistència tècnica, etc. A la segona meitat dels anys 90 es va reduir la plantilla a menys de 2.000 treballadors en un lapse de només 2 o 3 anys.

S’esperava més del govern progressista d‘Álvaro Colom?
En el primer any de govern va anunciar que faria vigent una llei de 1974, que és la Llei de cultiu obligatori de grans bàsics, on s’estipulava que els latifundis haurien de destinar el 10% de la seva terra conreada per a la producció de grans bàsics. Quan ho va fer públic, les Cambres empresarials, principalment la Cambra de l’Agro, van denunciar que reprendre aquesta llei atemptava contra la llibertat d’empresa i la propietat privada. I al final el president va fer marxa enrere en la seva intenció de fer complir la llei.

Hi ha altres factors que expliquin la fam a Guatemala?
Fa 25 anys el país produïa tot el blat de moro que necessitava, el 25% del blat que es consumia al país, i potser un 80% de l’arròs. Amb els processos d’obertura comercial, fins i tot previs al tractat de lliure comerç amb els EUA, es van anar obrint les fronteres i es va permetre l’entrada de grans subsidiats, principalment dels EUA. Avui ja no es conrea blat al país, i s’importa el 65% del blat de moro groc, principalment per a ús industrial.

Davant d’aquest panorama, què esteu fent a través de la campanya?
Demanem 3 coses a l’Estat: crèdit rural, assistència tècnica respectant els coneixements comunitaris, i la regulació del mercat dels grans bàsics. S’han mantingut diverses reunions, en què els funcionaris han estat receptius a les nostres propostes i s’han compromès a treballar. Però des del començament de la legislatura ja han desfilat quatre ministres d’Agricultura: no hi ha continuïtat ni dels funcionaris ni de les propostes.

Què pot fer la cooperació espanyola a Guatemala?
A mitjans de 2009 es va aprovar la política nacional de Desenvolupament Rural Integral, que inclou les nostres demandes i és una victòria de la incidència política de diverses organitzacions del camp, inclosa la campanya. No obstant això, aquesta política a dia d’avui no té pressupost, no té programes ni projectes establerts ni en marxa. La cooperació pot establir els mecanismes perquè això pogués ser realitat. D’aquesta manera els projectes que Espanya, el segon donant bilateral, dirigeix a la cooperació a Guatemala serien més efectius i eficaços.

I quins són els propers objectius de la campanya?
Que s’aprovi la Llei de Desenvolupament Rural Integral al Congrés en el que queda d’any. Tenim una política ja aprovada sobre això però si arriba un altre partit al govern pot eliminar-la. El mecanisme per garantir que aquesta política es mantingui en el temps és amb l’aprovació d’una llei, i hi ha una proposta fruit de gairebé una dècada de diàleg i propostes de la societat civil. Els poders fàctics del país estan intentant que la llei no arribi al ple dels diputats. Al 2011 hi haurà eleccions així que si no s’aprova la llei en el que queda d’any es perdrà l’oportunitat política.

Foto: Pablo Sigüenza, investigador del centre d’estudis IDEAR i portaveu de la campanya “Vamos al grano”.