8 moments històrics en què l'esport es va tornar reivindicació... el novè a Sud-àfrica?

Boxejadors que es neguen a participar en guerres, medallistes olímpics que aixequen el puny contra el racisme, futbolistes que rebutgen saludar dictadors… Aquests són alguns dels moments en què l’esport ha pres partit.

>> 1967: L’estadounidenc Muhammad Ali, considerat el millor boxejador de la història, va ser desposseït del seu títol mundial dels pesos pesants i de la seva llicència de boxejador després de negar-se a participar com a soldat a la Guerra del Vietnam, conflicte que fins a la seva fi el 1975 va deixar entre 3,8 i 5,7 milions de morts. Quatre anys després de la sanció, Ali va poder tornar als quadrilàters.

>> 1968: Temps convulsos als Estats Units, on l’apartheid contra la població negra segueix provocant manifestacions de rebuig als carrers. El 4 d’abril seria assassinat un dels seus màxims detractors, Martin Luther King.

En el lliurament de medalles de la prova dels 200 metres llisos dels Jocs Olímpics d’estiu celebrats a Mèxic, els nord-americans Tommie Smith i John Carlos (primer i tercer classificats), van sorprendre al món en fer la salutació del Poder Negre: puny alt enfundat en el guant negre homentjant les Panteres Negres, un partit polític antiracista que als 60 i 70 va defensar la igualtat de drets als Estats Units de la segregació.

Tots dos van ser expulsats dels Jocs Olímpics. En tornar a Estats Units, van rebre amenaces de mort i tots dos van seguir camins polítics diferents (es diu que Tommie mai va tenir vinculació amb les Panteres Negres). Malgrat van continuar les seves carreres esportives, van ser condemnats a l’ostracisme.

El mateix li va succeir a l’australià Peter Norman, qui va compartir podi amb Smith i Carlos. Norman va simpatitzar amb la reivindicació antiracista i per això no se li va permetre participar en els següents Jocs Olímpics, tot i aconseguir la marca classificatòria.

>> 1973: Només dos mesos després del cop d’estat executat per Pinochet, la selecció de futbol xilena s’enfrontava amb la Unió Soviètica a la recerca d’una plaça per al Mundial que es disputaria el següent any a l’Alemanya Federal. La selecció soviètica es va negar a jugar el partit que s’havia de disputar a Santiago de Xile, després de conèixer les sistemàtiques tortures que es realitzaven al Estadio Nacional.

La Federació Internacional de Futbol (FIFA) va autoritzar el partit. La URSS no es va presentar i Xile va jugar el partit solet: 11 homes contra ningú i gairebé sense públic a les graderies.

>> 1976: 25 països africans es van negar a participar en els Jocs Olímpics de Mont-real, protestant per la participació de Nova Zelanda a la cita. La seva selecció de rugbi havia realitzat una gira per Sud-àfrica, país exclòs dels jocs olímpics des de 1964 per l’ apartheid infligit contra la població negra majoritària.

>> 1978: Més dictadura i futbol. Els integrants de la selecció holandesa, finalista i segon classificat del Mundial que es va disputar a l’Argentina, es van negar a saludar les autoritats argentines presents. La victòria local va ser utilitzada per la dictadura militar (1976-183) per rentar la seva imatge, malgrat les sistemàtiques tortures i desaparicions d’activistes i defensors dels drets humans.

>> 1996: El jugador de bàsquet de l’NBA, Mahmoud Abdul-Rauf, es va negar a assistir a la cerimònia prèvia dels partits, en què es canta l’himne i s’homenatja la bandera dels Estats Units, per considerar-los símbols d’ “opressió, tirania i imperialisme”. La sanció no es va fer esperar: se’l va suspendre de sou i se li va prohibir jugar mentre no rectifiqués. Finalment es va arribar a un acord: Abdul-Rauf s’aixecaria durant l’himne, però per resar. La polèmica no es va aturar i Rauf va acabar jugant a Europa.

>> 2009: Després de marcar un gol el jugador malià del Sevilla Frederic Kanouté va mostrar una samarreta de suport al poble palestí, que en aquestes dates estava sent bombardejat per l’exèrcit israelià en l’operació Plom Fos, en què 1.300 persones van ser assassinades. El jugador va ser sancionat amb 3.000 euros de multa. El reglament prohibeix als jugadors mostrar qualsevol tipus de reivindicació política durant els partits, encara que a la samarreta només es podia llegir en diversos idiomes el nom “Palestina”. Posteriorment va declarar: “Vaig sentir que era una cosa que havia de fer. Tothom ha de sentir-se responsable quan hi ha una injustícia tan gran arreu del món”.

>> 2010: El passat 5 de maig, en partit per la disputa del campionat nacional de bàsquet de l’NBA, els jugadors dels Phoenix Suns van canviar l’anglès per l’espanyol i van afegir a les seves samarretes l’article Los al costat de la llegenda Suns per protestar contra la llei Arizona recentment aprovada a l’estat nord-americà i solidaritzar-se amb la immigració hispana. Aquesta llei és rebutjada per una àmplia majoria dels moviments socials en considerar que restringeix les llibertats de les persones immigrades.

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.