Microcrèdits per a dones immigrants: Tenen utilitat real aquestes eines a l'Estat espanyol?

Una moda?, un invent inviable?, una oportunitat per sortir de la pobresa? Les pioneres van ser les organitzacions socials, però ara grans bancs i caixes s’apunten al fenomen dels microcrèdits.

I és que, des de que van néixer durant els anys 70 a Bangla Desh, aquests instruments han experimentat un gran creixement en tot del món.

A l’Estat espanyol es calcula que el volum de diners que mouen els microcrèdits ha crescut d’1,1 milions d’euros al 2001 a un total de 62,1 milions d’euros l’any 2005.

Nantik Lum és una entitat especialitzada en l’estudi de les microfinances i aquesta setmana ha celebrat a Madrid una jornada de conferències sobre microcrèdits i immigració en què han participat tant expertes en la matèria (el fenomen està protagonitzat principalment per les dones) com les seves protagonistes: les emprenedores.

Els “papers” i l’idioma

<TABLE borderColor=#4f87c1 cellSpacing=0 cellPadding=4 width=“37%” align=right
border=1>


Què són els microcrèdits?

Són petits préstecs realitzats a prestataris massa pobres com perquè els concedeixin un préstec en un banc tradicional.

Els microcrèdits possibiliten, especialment en països en vies de desenvolupament, que moltes persones sense recursos puguin emprendre projectes laborals pel seu compte.

Per a Julia García Vaso, tot és “clarament millorable”. Ella és directora de formació i projectes de la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA-Espanya).

Segons la seva opinió, un dels primers obstacles per emprendre un negoci per part de les persones immigrants a Espanya és la mateixa normativa migratòria, ja que sense permís de treball és impossible emprendre.

Una altra barrera és l’idioma, així que són les dones hispanoamericanes les que majoritàriament accedeixen a aquests ajuts, quedant-ne moltes d’altres fora.

Al programa de microcrèdits que aquesta organització gestiona amb l’Institut de la Dona, La Caixa i diverses associacions de dones empresàries han trucat unes 1.400 dones. D’entre totes aquestes sol·licituds, només 48 s’han convertit en microcrèdits consolidats.

Una experiència d’iniciativa empresarial

Amanda Estrada Rivero tenia un restaurant que venia de 80 a 100 menús diaris i el doble els caps de setmana. Tanmateix, la violència al seu país va fer que ella i el seu marit decidissin migrar des de Colòmbia a Espanya.

“Vam vendre tot i volíem instal·lar aquí un negoci similar”, explica. Llavors es van trobar amb la primera dificultat: els papers. Els van aconseguir temps després, treballant en situació irregular com a informàtic ell i com a assistent de nens ella.

No havien oblidat el seu somni de tornar a muntar la seva pròpia empresa, però una segona dificultat l’allunyava. Els bancs exigien massa requisits per accedir al préstec que necessitaven.

Aleshores van contactar amb la Fundació Un Sol Món i l’entitat Transformando. Els van concedir un microcrèdit que representa el 85% de la inversió en el negoci, a més d’assessorament.

Integració en el món financer

María Isabel Guerrero va passar per una situació molt semblant. Ella va arribar des de Veneçuela i es va casar. Amb el seu marit es va dedicar durant 5 anys a investigar per obrir un negoci de pastisseria artesanal.

Cap insistució financera va recolzar la proposta, fins que el Banc Mundial de la Dona els va facilitar el 50% dels diners necessaris. Actualment està pensant ja a obrir la seva segona botiga.

Ara en el seu banc ni tant sols li demanen aval, per això pensa que els microcrèdits no només obren una porta a un projecte econòmic, sinó a les institucions financeres que en un primer moment els rebutgen.

Situació de la dona

Pilar García del Pozo és periodista i col·laboradora del Banc Mundial de la Dona. Pensa que un dels principals reptes està en la situació de la dona: “Malgrat que som un país amb una alta taxa de dones formades, som un dels països on hi ha més dones a l’atur. Els conceptes d’ocupació i maternitat segueixen enfrontats en el nostre país”.

Apunta que les dones autònomes dediquen 60 hores setmanals a la seva ocupació, per la qual cosa el seu èxit en el negoci depèn molt de tenir ajuda (parella o altres familiars) o de no tenir càrregues familiars.

Segons la seva opinió els microcrèdits són una bona eina, “però són només un primer esglaó”. Han d’anar acompanyats de formació, seguiment, reciclatge, mesures polítiques i més ajuts, especialment dirigits a les dones.

Més informació:

Nantik Lum
Consulta més notícies sobre microcrèdits publicades al Canal Solidari

Canal Solidari-OneWorld 2007