26 de novembre, viure sense compres

Però, com podem viure al marge del nostre model de consum?
7 de gener a les 6:59h. Centenars de persones fan cua en una gran superfície comercial. Comença el compte enrere: 5, 4, 3, 2, 1… Obren les portes de l’establiment i la gran massa de persones es desplaça vertiginosament a buscar la jaqueta, les sabates o la motxilla que havien vist fa uns dies i que, ara, gaudeix d’un 30% de descompte. Aquesta escena es repeteix un parell de vegades l’any i és la imatge que palesa millor els nostres patrons de consum. Sovint, comprem el que no necessitem esperonats per un bon preu.

Però, quins són els costos reals d’una societat consumista?
El cicle de vida d’un producte genera un seguit d’impactes i consumeix un nombre determinat de recursos. Que els productes siguin oferts cada vegada a un preu més baix pot ser fruit de la innovació tecnològica, del creixement econòmic, de la maduresa del mercat, o pot significar –també– que, per alguna raó o altra, les productores no estiguin assumint els costos del cicle de vida dels productes com a propis i, per tant, aquests no apareixen reflectits en el preu. Així doncs, viure en una societat habituada a la compra constant i incontrolada té com a conseqüència la sobreexplotació de les matèries primeres, l’explotació laboral, la generació inassolible de residus, la desforestació i altres afectacions sobre el medi i, fins i tot, alteracions en la conducta de la gent consumidora.

Sense basar-se en els diners
Els darrers anys, el consum de recursos, béns i serveis ha augmentat de forma exponencial. A més, ho ha fet d’una manera gens equitativa, ja que un 20% del món consumeix un 80% dels recursos. En un moment en què la crisi econòmica, social i ecològica es troba a la primera línia de l’actualitat, es fa necessari un replantejament sobre el model de consum, que informi sobre els efectes adversos que té el consumisme sobre el medi natural i sobre les persones i que desenvolupi models organitzatius caracteritzats pel sentit crític, l’ajuda mútua i l’autogestió, com són els bancs del temps, les xarxes d’intercanvi de béns, serveis i coneixements, els grups de consum agroecològic, les cooperatives o les associacions veïnals i de consumidores. És destacable la radicació activa en el territori d’aquestes experiències, que actuen com a generadores de noves dinàmiques associatives i relacionals i, alhora, construeixen capital social. Valors com la solidaritat, la cooperació, la reciprocitat, la confiança, la transparència i la responsabilitat es troben a la base d’aquestes experiències, que pretenen, en el seu conjunt, estendre i reforçar els vincles entre les persones.

Dues dècades d’història a Barcelona
A la ciutat de Barcelona, els bancs solidaris i els bancs de temps tenen dues dècades d’història. L’any 1990, es va crear el Banc Solidari d’Intercanvi de Feines i Serveis de l’Eixample, una iniciativa impulsada per l’associació veïnal de l’Esquerra de l’Eixample amb el suport de la FAVB. L’any 1997, va néixer un altre projecte d’intercanvi amb el suport de l’associació de veïns i veïnes de la Zona Oest del districte de les Corts: el Banc Solidari de Serveis Gratuïts de les Corts.

Inicialment concebuts com un projecte de suport exclusiu a les dones, de mica en mica, s’han anat consolidant com a projectes associatius i ara són grups motivats per intercanviar temps, que es dedica a tasques puntuals domèstiques, formatives, d’atenció a les persones o d’orientació, que permeten que les participants resolguin algunes necessitats de la vida diària.

Arran d’aquestes iniciatives sorgides del moviment veïnal, aquests darrers anys, han aparegut altres bancs del temps gestionats per associacions del teixit associatiu de la ciutat: com el Banc de la Barceloneta.

Tothom pot ensenyar alguna cosa
L’origen de les xarxes d’intercanvi de coneixements es troba a l’Estat francès als anys 70, quan algunes mestres van començar a introduir noves metodologies d’aprenentatge a les aules. La idea central que vehiculava aquestes iniciatives era el fet que tothom podia ensenyar quelcom i , per tant, era bo compartir i intercanviar coneixements.

La xarxa d’intercanvi de coneixements és una altra de les formes possibles per dur a terme intercanvis al marge de les xarxes d’intercanvi comercial. Si bé la idea és la mateixa (que la dels bancs del temps i els bancs solidaris), ja que es basa en una lògica d’intercanvi, el que mou la xarxa d’intercanvi de coneixements és el saber fer. L’objectiu d’aquestes xarxes és donar coneixement i rebre coneixement.

Aquestes xarxes ciutadanes van arribar a Catalunya a principis dels anys 90. La primera es va desenvolupar a l’Escala –per influència francesa– i, posteriorment, es van crear altres xarxes a Castelldefels, Salt, Sant Feliu del Llobregat, Cornellà de Llobregat i Figueres, així com als districtes barcelonins de Sant Antoni, Sant Andreu i Nou Barris. Normalment, aquestes iniciatives estan vinculades a projectes educatius i també a experiències veïnals del territori, com la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements de Nou Barris, que va néixer fruit de l’impuls d’un grup de mestres de l’Escola d’Adults Freire. Actualment, a la ciutat de Barcelona, hi ha diverses xarxes d’intercanvi de coneixements: la Xarxa d’Intercanvi de coneixements de Nou Barris, la Xarxa d’Intercanvi de coneixements del Clot-Camp de l’Arpa o la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements de Gràcia.

Consum responsable
Les xarxes d’intercanvi de béns que hi ha a la ciutat de Barcelona es van crear a l’inici del segle xxi. Impulsades per persones que han participat en diversos moviments socials, aquesta mena de xarxes neixen seguint una lògica de crítica al consumisme i de foment d’un consum responsable, amb criteris ecològics i socials.

Les primeres estan relacionades amb la creació de mercats d’intercanvi solidari puntuals i, més endavant, es consoliden xarxes més estables d’intercanvi de béns. Les dinàmiques actuals fan pensar que, de cara al futur, la multiplicitat de mercats d’intercanvi solidari que es duen a terme a tots els districtes de la ciutat de Barcelona poden desembocar en alguna xarxa més estable i aglutinadora.

Criteris socials i ecològics
Les cooperatives de consum agroecològic són associacions formals o informals de persones que busquen consumir de manera diferent, amb criteris socials i ecològics i amb una relació directa amb la persona productora pagesa. Alguns d’aquests grups de consum es constitueixen formalment com a cooperatives, tot i que la majoria no fan aquest pas. Aquestes iniciatives actuen com a nuclis generadors de xarxes de confiança, ajuda mútua i llaços de solidaritat veïnal als diferents barris de la ciutat. A més, moltes es relacionen amb bancs del temps o amb xarxes d’intercanvi solidari del territori i algunes també promouen punts d’intercanvi solidari.

Trobem diferents etapes en la creació de les cooperatives de consum a Barcelona. Germinal va ser la pionera, l’any 1993, però l’auge de l’expansió de les cooperatives de consum a Barcelona data de l’any 2000. Entre les cooperatives formalment constituïdes, destaquen Germinal o Cydonia; d’entre les associacions de grups de consum, la Xarxa de Consum Solidari; també en trobem moltes altres sense marc legal o que formen part d’ateneus, associacions o centres socials ocupats, com: Cooxino, Tota Cuca Viu, El Guaret, I un rave!, El Carretó, Panxacontents, Les Trementinaires, Pinyol Vermell, etc.