100 milions de beneficiaris, objectiu de la Campanya de la Cimera del Microcrèdit per a 2005

Un dels Objectius del Mil·lenni, marcats per l’ONU per al 2015, és reduir la pobresa a la meitat. Sam Daley-Harris, director de la Campanya de la Cimera del Microcrèdit- Microcredit Summit- està convençut que aquesta eina financera serà clau per aconseguir l’objectiu. De moment, ja ha aconseguit que es beneficiïn 54 milions de persones que viuen amb menys d’un dòlar al dia, el 81% d’elles dones.


Ara, l’objectiu és duplicar gairebé aquesta xifra i arribar als 100 milions de beneficiaris a finals 2005, aprofitant que aquest pròxim any l’ONU l’ha declarat Any Internacional del Microcrèdit.


L’informe presentat la setmana passada a Nova York pel Microcredit Summit calcula que els microcrèdits atorgats a més de 54 milions de persones fins ara han repercutit, sumant membres de família, a 274 milions, és a dir, les poblacions conjuntes de Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Irlanda i Suècia.


“Mentre els bancs presten als rics, els pioners del microcrèdit presten als pobres. Mentre els bancs presten a homes, aquests presten a dones. Mentre els bancs fan grans préstecs, aquests els fan petits”. D’aquesta manera, el director de la campanya, Daley-Harris, tracta de mostrar que el microcrèdit no és una forma menor de la banca, sinó una revolució dins del sistema financer. El lema de la campanya és “Microcrèdits, fent macrodiferències”.


L’informe de la Campanya de la Cimera del Microcrèdit assenyala tres mites “fortament arrelats” que posen en qüestió l’eficàcia del microcrèdit:

· Les institucions de microfinances no poden arribar als més pobres perquè són difícils d’identificar i motivar.

· Si el microcrèdit arriba als més pobres, no pot arribar a ser financerament autosuficient.

· Els microcrèdits, com arribarien als més pobres, afegirien més deute a aquestes famílies.


Per superar aquests mites, la Campanya proposa quatre reptes:


· Arribar als més pobres, entenent aquests com les persones que reben d’ingrés menys d’un dòlar diari.

· Arribar a les dones i convertir-les en autosuficients.

· Construir institucions amb autosuficiència financera.

· Assegurar un impacte positiu en la vida de les famílies benefiadas.


Són només pobres les persones que viuen amb menys d’un dòlar al dia?


La Campanya té com a objectiu arribar a aquelles persones que viuen amb menys d’un dòlar al dia, però la pregunta que sorgeix és: No és pobre qui viu amb dos o tres dòlars?


L’informe de la Microcredit Summit diferencia entre aquelles persones pobres però amb accés a algun tipus de servei i aquelles persones que estan “atrapades” en la pobresa.


Així, l’informe posa l’exemple d’una família a Àsia del Sud o a l‘Àfrica subsahariana que viu amb 3 dòlars diaris. “Els seus fills probablement van a escola i tenen accés a algun tipus de servei de salut i nutrició bàsica”. En canvi, qui viu amb menys d’un dòlar no troba cap possibilitat per sortir de la pobresa, és a dir, “estan atrapades”.


Més informació:
Microcredit Summit

Canal Solidari-OneWorld 2004