10 anys després dels disturbis racistes de El Ejido, hem après alguna cosa?

Es compleix una dècada dels disturbis racistes de El Ejido, els més greus ocorreguts a l’Estat espanyol. Però no han estat els únics: Terrassa, Elx i Roquetes de Mar van viure també trists episodis d’altercats i violència col·lectiva contra la població immigrant. Recordem cada cas:

EL EJIDO
>>Quan? Febrer del 2000
>>On? El detonant es va produir al Mercat de Santa María de l‘Àguila, un barri de El Ejido, Almeria.
>>Què va passar? Un jove marroquí de 22 anys amb trastorns mentals va apunyalar una dona causant-li la mort. Centenars de veïns van sortir al carrer a “venjar” la mort de la jove espanyola i cridar consignes contra els treballadors marroquins. Començava així una onada de violència contra la població d’origen estranger que va donar la volta al món. Les televisions van retransmetre persecucions col·lectives d’immigrants, la crema dels seus negocis i habitatges, i assalts a les seus de les ONG que van donar suport a la població immigrant.

Ens expliquen des de SOS Racisme que aquesta explosió de racisme col·lectiu no va sorgir del no-res, sinó que va ser fruit “d’una política local, fonamentada en la segregació de la població immigrant, la majoria d’origen marroquí, a la qual només s’admetia com a mà d’obra barata però no com a veïna”.

L’ONG recorda que l’encara alcalde d’aquest municipi, Juan Enciso, “es va fer tristament famós” amb frases com “a les vuit del matí tots els immigrants són pocs, a les vuit de la nit, sobren tots”. Aquest “racisme institucional” era, segons el parer de l’organització, perpetrat des de la política local, que se sumava al racisme ja consolidat a partir de la llei d’estrangeria, que fomentava l’existència d’un col·lectiu de treballadors sense papers i sense drets.

>>Vam apendre alguna cosa? Des d’aquesta plataforma expliquen que els fets de El Ejido “suposen les manifestacions racistes més greus ocorregudes a l’Estat espanyol” i denuncien que ningú ha estat condemnat fins a la data i les condicions de les persones que treballen en els hivernacles de El Ejido “continuen sent precàries” i la política en el llevant almerienc “poc ha canviat”.

Si bé SOS Racisme destaca que en aquesta última dècada han estat “moltes” les iniciatives locals que han contrarestat les conseqüències d’una “nefasta política d’estrangeria”, també lamenta els “debats artificials” sorgits a partir d’iniciatives d’alguns ajuntaments, que defensen postulats “xenòfobs”, com la restricció de l’empadronament de les persones immigrants.

CA N’ANGLADA
>>Quan? Maig de 2003
>>On? Ca n’Anglada, Terrassa
>>Què va passar? El detonant va ser l’atac d’un grup de skinheads d’ideologia racista. La reconstrucció policial dels fets assenyala que el grup de caps rapats procedents de Terrassa, Sabadell, Manresa i Barcelona, proveïts de navalles i còctels molotov, es van dirigir cap a l’interior del barri i que van atacar al primer grup de marroquins que van trobar al seu pas. Un dels nois atacat va rebre tres punyalades. Instants després un skinhead va llançar un còctel molotov contra un local de treballadors marroquins i va trencar el cristall del local on es va iniciar ràpidament un foc.

La revolada que es va organitzar va provocar que els veïns, majoritàriament marroquins en aquesta zona, ocupessin el carrer i s’enfrontessin al grup de caps rapats. Quan la policia va arribar la tensió va augmentar.

Del grup de skinheads racistes, va haver 11 detinguts, tots ells amb antecedents per fets similars i per altres delictes amb violència, però van quedar en llibertat amb càrrecs.

Els disturbis de Ca n’Anglada van durar diversos dies i molts veïns van seguir protagonitzant els atacs racistes en el barri.

La llavor d’aquest brot racista va poder haver-se sembrat, segons molts, el juliol de 1999, quan centenars de veïns van sortir als carrers del barri al crit de “Fora moros!” perseguint i atacant els treballadors d’origen immigrant i els seus comerços.

>>Vam apendre alguna cosa? S’han solucionat els problemes de convivència? Fonts dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Terrassa admeten que hi ha problemes de convivència, “però com en qualsevol altre barri de Catalunya que tingui un 20% de població immigrada”.

Entre les organitzacions que treballen pels drets de les persones immigrants existeix la impressió que els violents actuen amb certa impunitat. Així ho creuen des del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers, la Federació de Col·lectius Immigrants de Catalunya i SOS Racisme. Aquesta última entitat critica la falta “de solucions efectives i polítiques reals que fomentin la convivència a Catalunya”. “No hi ha un marc legal que garanteixi la igualtat”, expliquen des de l’organització.

L’Ajuntament de Terrassa diu haver donat una atenció especial a aquest barri, amb mesures destinades a fomentar la convivència i evitar els conflictes. Per exemple, amb programes de promoció de l’esport entre els joves, el reforç de la xarxa de serveis socials, l’actuació de dos mediadors cívics i facilitant el reagrupament familiar. A més, assegura que s’han intensificat les actuacions sobre l’espai físic, amb la promoció de nous habitatges, la millora dels col·legis i la rehabilitació d’espais degradats.

ELX
>>Quan? Setembre de 2004
>>On? Polígon Industrial de Carrús (Elx, Alacant)
>>Què va passar? Un miler de manifestants, segons la policia, pertanyents majoritàriament al gremi comercial del calçat d’Elx es va concentrar en el polígon industrial de Carrús, convocats mitjançant pasquins anònims. Van obligar els comerciants asiàtics a obrir els seus contenidors per a saquejar-los i buidar-los i van calar foc diverses desenes de caixes de calçat. Les flames van arribar fins a dues naus i els incidents es van saldar amb 9 detinguts.

“Estem farts de xinesos!”, “Cremeu-lo tot!”, “No podem sobreviure, amb els xinesos no podem competir”, van ser algunes de les frases xenòfobes que es van escoltar durant els atacs.

El Grup Tortuga explica que “la policia segueix consentint” greus atacs racistes contra comerciants asiàtics a Elx. “No cal oblidar la delicada situació per la qual travessa el sector del calçat, motor econòmic de la ciutat, enfrontat a la seva supervivència degut principalment a la dura competència, però són els emoluments de la globalització i cal entendre el descontentament de la gent que veu en perill el seu lloc de treball. La qual cosa no justifica la xenofòbia ni la violència covarda de la multitud anònima”, assenyalen.

ONG van condemnar “sense pal·liatius” aquests fets per xenòfobs i van denunciar que els manifestants es van oblidar en els seus crits de les empreses espanyoles que deslocalitcen les seves fàbriques per a dur-les a altres països.

>>Vam apendre alguna cosa? La plataforma d’Aparadores i Treballadors Precaris d’Elx crida l’atenció sobre el fet que des de les revoltes, poc s’ha parlat de les causes profundes que van dur a aquests atacs racistes. “Hem de treballar per denunciar la falta d’independència de l’Estat espanyol per a dissenyar una política industrial pròpia. Des de llavors tractem d’articular una mobilització àmplia per salvar el teixit industrial il·licità sense oblidar la defensa dels drets dels treballadors i treballadores”, expliquen. “Res justifica l‘ús de la violència. La preocupació que pugui sentir un grup de persones per la seguretat del seu futur es pot entendre, però mai aquesta inquietud pot justificar aquest tipus de comportaments”, afegeixen.

ROQUETES DE MAR
>>Quan? Setembre de 2008
>>On? Roquetes de Mar, Almeria
>>Què va passar? L’assassinat d’un jove de Senegal va donar lloc a dos dies d’altercats. Els incidents del brot racista acaben, a més, amb vuit detinguts i set ferits.

Des de SOS Racisme expliquen que el brou de cultiu per a la xenofòbia en aquest cas venia de les conseqüències d’inversions socials insuficients i d’una política d’habitatge segregadora. El barri dels 200 habitatges, on es van produir els fets, és, segons l’entitat, “un exemple de la deixadesa de les administracions, una mostra de com aquests espais d’exclusió social els ocupen cada vegada més les persones immigrades víctimes d’una política d’estrangeria nefasta”.

“Situacions com les de Roquetes mostren com la pobresa i la falta de credibilitat en: les institucions, el sistema policial i la justícia; són factors que impulsen la violència veïnal. Una violència que alhora serveix per legitimar: els més baixos prejudicis racistes per part d’alguns mitjans de comunicació; i una falta de resposta institucional coherent i a l’altura de les circumstàncies”, afegeixen en un comunicat públic.

>>Vam apendre alguna cosa? Des de SOS Racisme es va demanar que la delegació del Govern i les forces policials vetllin per l’ordre públic com farien en qualsevol conflicte veïnal sense aprofitar per a dur a terme “caces de l’irregular”. “Demanem un compromís polític per part de l’alcalde per implementar un pla integral que promogui la convivència, la lluita contra la segregació i la pobresa en la zona. A més, des de llavors alertem de com quan s’abandonen les polítiques socials i d’integració i es permet, quan no es fomenta, la segregació en l’habitatge (en el ponent almerienc hi ha diversos exemples), fets com aquests desemboquen en manifestacions de descontentament social. D’aquesta manera es corre el risc que aquest descontentament es canalitzi cap a l’odi al diferent, és a dir, cap a una violència racista”, expliquen.

Els treballadors d’origen sud-africà es van organitzar a partir dels atacs i exigeixen periòdicament a l’ajuntament de Roquetes millores en seguretat i inserció social, laboral i cultural.

Crítiques a la reforma de la Llei d’Estrangeria
Aprofitant que es compleixen 10 anys dels successos de El Ejido, SOS Racisme crida l’atenció sobre la reforma de la Llei d’Estrangeria. Segons l’entitat no es tracta d’una reforma sinó d’una “nova llei d’estrangeria”, però només en la forma i no en el contingut, que “contínua sent en essència segregador i paradigma del racisme institucional”. “Ofereix vells remeis per a noves realitats” del panorama migratori en el qual existeix una població assentada, que viu i treballa a Espanya, al marge de tenir o no la seva situació regularitzada.

Consuelo Rumní, secretària d’Estat d’Immigració, en canvi, ha assenyalat aquest cap de setmana que “la societat espanyola és exemplar. I en els últims anys no hi ha hagut situacions greus de lesió de la convivència”.

Va parlar així a Toledo, durant la cimera de ministres de l’Interior, Justícia i Immigració. Allí, Jacques Barrot, comissari de Seguretat de la UE, va anunciar que els països membre es comprometran a col·laborar econòmicament en el pla d’acollida de menors no acompanyats, una mesura que havia demanat el Govern espanyol a Estocolm (al desembre), i la proposta del qual havia quedat una mica diluïda. Fins a ara, les despeses en aquesta matèria corrien a càrrec del país adoptant, una càrrega que resultava molt desigual en la balança entre països membres.

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.